Correfoc Nudista com a forma de protesta...

Com ha sabeu, uns dels grans patrimonis culturals de Catalunya són les Festes del Foc on diables, dimonis, bestiari i figures mitològiques fan de la pólvora i dels petards, veritables obres d'art de la festa catalana i mediterrània per excel·lència...

Doncs sembla que la "famosa" directiva europea que limita considerablement l'accés dels ciutadans a tals esdeveniments de caire "diabòlic" (ai! aquests Luterans i Calvinistes europeus!!) vol ser transposada quasi directament pel govern espanyol...

Tots i els 7.000 assistents a la manifestació de Barcelona del proppassat dissabte 5 de setembre no sembla que hagin convençut al govern amb seu a Madrid.

No hem d'oblidar que l'acte de protesta estava convocat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i la Coordinadora de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona. A més va comptar amb la presència de la majoria de presidents i directius de les federacions associades a l’ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA així com nombrosos representants polítics i institucionals. Podeu accedir al seu manifest llegit pel músic Pep Sala.

Doncs ara, per tornar a recordar a qui toqui del govern espanyol que amb la Cultura Catalana no s'hi juga al fet i amagar amb excuses de mal pagador...s'organitzarà un correfoc prou original: serà "Nudista"...

Bé, no del tot... les colles que organitzen demana vestir "adequadament":

• Homes: Espardenyes, Tanga i Mocador.


• Dones: Espardenyes, tanga, mocador i sostenidors!!!

Apunteu lloc, dia i hora:

Llorenç del Penedès (Baix Penedès), dissabte 10 d’octubre, a les 6 de la tarda.

El programa:

• 18:00 h. Rebuda de totes les colles participants


• Seguidament, cercavila-manifestació pels carrers del poble


• En acabar, lectura del manifest


• Encesa conjunta de totes les colles participants


• A continuació piscolabis per a tothom i MANI-FESTA concert GRATUÏT

Més informació:

Xavi Doblas, T.626403600 correfocnudista@gmail.com

Martí Giralt, T. 660172776

Agrupació de Bestiari – T 938902455 - info@bestiari

www. diables.cat

www.bestiari.cat

No us ho perdeu, veure diables quasi despullats encara no s'havia vist mai ni aquí ni a l'infern!!

El Firaire Rodamóns

Sobre Cultura Tradicional i Popular...

Tal com us avançava en l'anterior comentari, parlarem de què entén la Generalitat de Catalunya per cultura tradicional i popular...

Primer de tot veiem que, segons ells, no hi ha cap mena de diferència... Fem-nos unes quantes preguntes:

• La cultura tradicional és d’arrel popular, no hi cap dubte, però... tota la cultura popular és tradicional?
  

La resposta? Us dono algunes dades per reflexionar (je, je!) Es pot considerar tradicional, un festival de música electrònica com és el Sonar? I, potser, popular?

Si comptem amb el gran nombre de persones que hi van, certament el podríem qualificar de “conegut” o inclús podríem arriscar-nos a definir-lo com a “cultura popular”... Segur que algú de vosaltres em dirà que també pot entrar en consideració de un partit del Barça en les seves èpoques glorioses.

Tanmateix, anem al tall! No oblidem que hem de partir d’un fet inqüestionable, el Fútbol Club Barcelona parteix d’una premissa ben clara: és un club per a socis. Per tant, ja no estem parlant de quelcom “popular”, per molt que ho sembli... També era el cas del Gran Teatre del Liceu fins a la seva actual etapa de gestió pública.

En canvi, el fet que un festival, un esdeveniment o una obra de teatre estiguin destinades, en principi, al gran públic pressuposa un caire popular... Una altra qüestió és si pot interessar més o menys. Encara que sempre pot sortir algú, d’entre el públic, i dir que certs “productes culturals” estan dins la secció “alta cultura”...

A veure, un dels fets inqüestionables de la nostra societat és la universalització de l’educació primària i secundària... Si volem criticar la falta de formació en aquestes etapes educatives sobre com entendre totes les manifestacions culturals que esdevenen en la nostra època, ja toquem a altes esferes governatives (je, je! Tot just estem en una campanya de foment de la lectura...)

Però si comptem que l’accés als museus no és un luxe, que el Palau de la Música precisament no és per a aristòcrates o que el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure són de gestió pública, encara podem defensar el concepte “alta cultura”? Això, sense parlar que la cultura tradicional no sempre és tant popular com hauria de ser... Precisament us convido a conèixer-la amb més profunditat a Barcelona, els dies 21, 22 i 23 (teniu revetlla inclosa) al Moll de la Fusta...
Més informació en aquest Llloc Web.

Salutacions

El Caganer Il·lustrat

Sobre "Caragols" d'interès nacional...

Aprofito la meva tornada per parlar de l'aplec del caragol, els dies 23, 24 i 25 de maig... una trobada de fatal conseqüències per uns quans milions d'individus banyuts, que sofriran sota la closca les més diverses formes de cuina i foc (a la brutesca, a la gormanda, a la cassola, a la llauna, amb salseta, sense salseta...)

Tanmateix, tot convidant-vos a veure i tastar tal festa.. No sé, penso que l'any 2002 se la va declarar Festa tradicional d'interès nacional. Sense descomptar que al cap de dos anys (2004), rebia el títol de Festa d'interès turístic nacional (aquesta ve de Madrid).

Alguna vegada us he parlat de com la Generalitat té per costum no distingir de manera clara la cultura de vessant tradicional de la popular. Un exemple d'això últim, una jornada sobre l'evolució de la cultura popular des de la Sardana fins el festival Sonar (aquest era el títol) i, vés per on, em van parlar que la Sardana encara gaudia de bona salut!

Ara, ens posem en el cantó contrari, l'aplec és una festa molt respectable: menjar grans quantitats de caragols. Però pensem que encetada l'any 1980, se la considera tradicional! Naturalment rep ajudes de la Generalitat... Sense descomptar la consideració de Festa tradicional d'interès nacional (vegeu la resta de la llista)

En canvi, posant-nos en la pell de una tradició un xic més històrica i poc recolzada per la Genralitat: la Festa de les Trementinaires. una festa que recorda de com dones d'Alinyà, La Vansa i Tuixent (l'Alt Urgell) al llarg de molts segles i fins mitjans del segle XX, van esdevenir expertes guaridores mitjançant el coneixement d'herbes remeires. Un nivell de saviesa tal, que segons expliquen, es remarcable el cas d'una trementinaire que va arribar a conèxer més de mil espècies d'herbes amb propietats sanitàries.

Je, je! Suposo que els pegats de tementina (molt bons per als cops, el dolor o inclós per a les úlceres, entre altres aplicacions) no tenen el mateix atractiu que els banyuts fets a la brutesca!

Però seguim amb la nostres ganes de fer la punyeta, que entén la Generalitat per cultura tradicional i cultura popular? Intentarem explicar-vos-ho en el proper bloc!

No us oblideu de posar-vos el tovallons a tall de pitets, que menjar "caragols" embruta!

El caganer il·lustrat

Usos i mals costums sobre la Cultura Popular...

Benvolgudes i benvolguts,

Espero que aquests primers dies de l'any de trànsit no us hagin afartat excessivament... Encara que ja sabeu que descarregar cervell i panxa sempre és de profit!

Tanmateix, per descarregar un xic la meva "consciència", sí així puc denominar-la, us faré quatre cèntims de d'una trobada organitzada, el proppassat desembre, per la Generalitat de Catalunya sobre Cultura Popular... Pel cantó de les ponències, a primera hora de la tarda, uns quants acadèmics versats en la noble disciplina de l'antropologia i per la platea, aplegats tots aquells que tenien a veure poc o molt amb la cultura popular i tradicional.

Paga la pena que us en recordeu bé d'aquesta diferenciació!

Em vaig quedar astorat del "gran" nivell de recerca sobre la cultura en aquest país! Us puc ben jurar que tres dels quatre experts van dilapidar el temps dels oients, parlant de la sardana quasi com una manifestació paranormal i vinclada a èpoques on fer de pagès era la única feina que hom podia trobar.

I això que estaven parlant de la cultura popular! Em posa, certament, nerviós que ni el teatre de afeccionats, ni la música, ni l'art al carrer, sense descomptar festivals tant "poc importants" com el Sonar siguin comptats en aquesta entelèquia de caire "pre-noucentista".

Si d'aquests acadèmics depèn el futur de la cultura popular catalana, sols ens quedarà anar al Liceu a "gaudir" d'una òpera italiana i tots ben cofois... Sort que la ciutadania cerca les seves pròpies maneres de demostrar els seus interessos!

Un altre dia parlarem de l'alta cultura i de conselleries del ram...

Us saluda un servidor de vostès i fins la propera... Ben aviat!

El Caganer Il·lustrat