Usos i mals costums sobre la Cultura Popular...

Benvolgudes i benvolguts,

Espero que aquests primers dies de l'any de trànsit no us hagin afartat excessivament... Encara que ja sabeu que descarregar cervell i panxa sempre és de profit!

Tanmateix, per descarregar un xic la meva "consciència", sí així puc denominar-la, us faré quatre cèntims de d'una trobada organitzada, el proppassat desembre, per la Generalitat de Catalunya sobre Cultura Popular... Pel cantó de les ponències, a primera hora de la tarda, uns quants acadèmics versats en la noble disciplina de l'antropologia i per la platea, aplegats tots aquells que tenien a veure poc o molt amb la cultura popular i tradicional.

Paga la pena que us en recordeu bé d'aquesta diferenciació!

Em vaig quedar astorat del "gran" nivell de recerca sobre la cultura en aquest país! Us puc ben jurar que tres dels quatre experts van dilapidar el temps dels oients, parlant de la sardana quasi com una manifestació paranormal i vinclada a èpoques on fer de pagès era la única feina que hom podia trobar.

I això que estaven parlant de la cultura popular! Em posa, certament, nerviós que ni el teatre de afeccionats, ni la música, ni l'art al carrer, sense descomptar festivals tant "poc importants" com el Sonar siguin comptats en aquesta entelèquia de caire "pre-noucentista".

Si d'aquests acadèmics depèn el futur de la cultura popular catalana, sols ens quedarà anar al Liceu a "gaudir" d'una òpera italiana i tots ben cofois... Sort que la ciutadania cerca les seves pròpies maneres de demostrar els seus interessos!

Un altre dia parlarem de l'alta cultura i de conselleries del ram...

Us saluda un servidor de vostès i fins la propera... Ben aviat!

El Caganer Il·lustrat