Tanmateix, tot convidant-vos a veure i tastar tal festa.. No sé, penso que l'any 2002 se la va declarar Festa tradicional d'interès nacional. Sense descomptar que al cap de dos anys (2004), rebia el títol de Festa d'interès turístic nacional (aquesta ve de Madrid).
Alguna vegada us he parlat de com la Generalitat té per costum no distingir de manera clara la cultura de vessant tradicional de la popular. Un exemple d'això últim, una jornada sobre l'evolució de la cultura popular des de la Sardana fins el festival Sonar (aquest era el títol) i, vés per on, em van parlar que la Sardana encara gaudia de bona salut!
Ara, ens posem en el cantó contrari, l'aplec és una festa molt respectable: menjar grans quantitats de caragols. Però pensem que encetada l'any 1980, se la considera tradicional! Naturalment rep ajudes de la Generalitat... Sense descomptar la consideració de Festa tradicional d'interès nacional (vegeu la resta de la llista)
En canvi, posant-nos en la pell de una tradició un xic més històrica i poc recolzada per la Genralitat: la Festa de les Trementinaires. una festa que recorda de com dones d'Alinyà, La Vansa i Tuixent (l'Alt Urgell) al llarg de molts segles i fins mitjans del segle XX, van esdevenir expertes guaridores mitjançant el coneixement d'herbes remeires. Un nivell de saviesa tal, que segons expliquen, es remarcable el cas d'una trementinaire que va arribar a conèxer més de mil espècies d'herbes amb propietats sanitàries.
Je, je! Suposo que els pegats de tementina (molt bons per als cops, el dolor o inclós per a les úlceres, entre altres aplicacions) no tenen el mateix atractiu que els banyuts fets a la brutesca!
Però seguim amb la nostres ganes de fer la punyeta, que entén la Generalitat per cultura tradicional i cultura popular? Intentarem explicar-vos-ho en el proper bloc!
No us oblideu de posar-vos el tovallons a tall de pitets, que menjar "caragols" embruta!
El caganer il·lustrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada