dimecres, 11 de juny del 2008

Sobre Cultura Tradicional i Popular...

Tal com us avançava en l'anterior comentari, parlarem de què entén la Generalitat de Catalunya per cultura tradicional i popular...

Primer de tot veiem que, segons ells, no hi ha cap mena de diferència... Fem-nos unes quantes preguntes:

  • La cultura tradicional és d’arrel popular, no hi cap dubte, però... tota la cultura popular és tradicional?

La resposta? Us dono algunes dades per reflexionar (je, je!) Es pot considerar tradicional, un festival de música electrònica com és el Sonar? I, potser, popular?

Si comptem amb el gran nombre de persones que hi van, certament el podríem qualificar de “conegut” o inclús podríem arriscar-nos a definir-lo com a “cultura popular”... Segur que algú de vosaltres em dirà que també pot entrar en consideració de un partit del Barça en les seves èpoques glorioses.

Tanmateix, anem al tall! No oblidem que hem de partir d’un fet inqüestionable, el Fútbol Club Barcelona parteix d’una premissa ben clara: és un club per a socis. Per tant, ja no estem parlant de quelcom “popular”, per molt que ho sembli... També era el cas del Gran Teatre del Liceu fins a la seva actual etapa de gestió pública.

En canvi, el fet que un festival, un esdeveniment o una obra de teatre estiguin destinades, en principi, al gran públic pressuposa un caire popular... Una altra qüestió és si pot interessar més o menys. Encara que sempre pot sortir algú, d’entre el públic, i dir que certs “productes culturals” estan dins la secció “alta cultura”...

A veure, un dels fets inqüestionables de la nostra societat és la universalització de l’educació primària i secundària... Si volem criticar la falta de formació en aquestes etapes educatives sobre com entendre totes les manifestacions culturals que esdevenen en la nostra època, ja toquem a altes esferes governatives (je, je! Tot just estem en una campanya de foment de la lectura...)

Però si comptem que l’accés als museus no és un luxe, que el Palau de la Música precisament no és per a aristòcrates o que el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure són de gestió pública, encara podem defensar el concepte “alta cultura”? Això, sense parlar que la cultura tradicional no sempre és tant popular com hauria de ser... Precisament us convido a conèixer-la amb més profunditat a Barcelona, els dies 21, 22 i 23 (teniu revetlla inclosa) al Moll de la Fusta...
Més informació en aquest Llloc Web.

Salutacions

El Caganer Il·lustrat