Sobre Cultura Tradicional i Popular...

Tal com us avançava en l'anterior comentari, parlarem de què entén la Generalitat de Catalunya per cultura tradicional i popular...

Primer de tot veiem que, segons ells, no hi ha cap mena de diferència... Fem-nos unes quantes preguntes:

• La cultura tradicional és d’arrel popular, no hi cap dubte, però... tota la cultura popular és tradicional?
  

La resposta? Us dono algunes dades per reflexionar (je, je!) Es pot considerar tradicional, un festival de música electrònica com és el Sonar? I, potser, popular?

Si comptem amb el gran nombre de persones que hi van, certament el podríem qualificar de “conegut” o inclús podríem arriscar-nos a definir-lo com a “cultura popular”... Segur que algú de vosaltres em dirà que també pot entrar en consideració de un partit del Barça en les seves èpoques glorioses.

Tanmateix, anem al tall! No oblidem que hem de partir d’un fet inqüestionable, el Fútbol Club Barcelona parteix d’una premissa ben clara: és un club per a socis. Per tant, ja no estem parlant de quelcom “popular”, per molt que ho sembli... També era el cas del Gran Teatre del Liceu fins a la seva actual etapa de gestió pública.

En canvi, el fet que un festival, un esdeveniment o una obra de teatre estiguin destinades, en principi, al gran públic pressuposa un caire popular... Una altra qüestió és si pot interessar més o menys. Encara que sempre pot sortir algú, d’entre el públic, i dir que certs “productes culturals” estan dins la secció “alta cultura”...

A veure, un dels fets inqüestionables de la nostra societat és la universalització de l’educació primària i secundària... Si volem criticar la falta de formació en aquestes etapes educatives sobre com entendre totes les manifestacions culturals que esdevenen en la nostra època, ja toquem a altes esferes governatives (je, je! Tot just estem en una campanya de foment de la lectura...)

Però si comptem que l’accés als museus no és un luxe, que el Palau de la Música precisament no és per a aristòcrates o que el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure són de gestió pública, encara podem defensar el concepte “alta cultura”? Això, sense parlar que la cultura tradicional no sempre és tant popular com hauria de ser... Precisament us convido a conèixer-la amb més profunditat a Barcelona, els dies 21, 22 i 23 (teniu revetlla inclosa) al Moll de la Fusta...
Més informació en aquest Llloc Web.

Salutacions

El Caganer Il·lustrat

Ja tenim nova Bèstia al Costumari Català...

Benvolgudes i benvolguts,

Sempre és un goig anunciar el naixement de noves criatures, sobretot si són de caire satànic i passen a formar part del Bestiari Popular!!

Els pares de la "criatura" són uns joves emprenedors pertanyents al Grup de Diables “Rigor Mortis” de Solivella, associació cultural de diables creada el 1989 que juntament amb l'ajuntament de Solivella (Conca de Barberà) han portat a terme el Taller de construcció de "La Bèstia"...

Penseu que és una actualització del mite de Persefone (mite grec) o Proserpina (versió romana o llatina), filla de la deessa Ceres (molt vinclada al proveïment dels recursos alimentaris de la Naturalesa) va tenir la mala sort d'estar en el lloc equivocat quan el déu Hades (sotsmon o en versió moderna "cristiana", l'infern) va sortir amb ganes de trobar parella... la mare no s'ho va agafar gaire bé!

Gràcies a un acord diplomàtic entre Zeus (el pare de la noia) i el "marit" (per així dir-ho)... es va permetre que la noia anés a veure als seus pares sis mesos a l'any... La gràcia d'aquesta arribada és que s'actualitzat l'aspecte de la noia! Un xic més d'acord amb el seu lloc de residència habitual...

Tot plegat es presentarà el dissabte 21 de juny pel tard a "La Nit dels Walpurgis. L'arribada de Proserpina"

No us ho perdeu, gaudireu de la festa i serà un bon preludi d'entrada als solstici d'estiu... Tanmateix aneu amb compte amb els diables!!!!

Salutacions,

El Firaire Rodamóns

Cercaviles Nocturnes o Cants d'Albades

Benvolgudes i benvolguts,

Enceto aquest mes de juny, tot fent referència a la proppassada edició del Cercavila Nocturna de Tàrrega (16 de maig de 2008 i molt espectacular, val a dir!), que aprofita una feta, gens agradable, de l'any 1325 ocorreguda a la mateixa població...

Imagineu-vos-ho: esteu interessats en una noia determinada i tot aprofitant, com qui no vol, un cercavila nocturn (penseu que no n'hi havia gaires ni abans ni ara) porteu a dos joglars a cantar albades de caire amorós... Però, la bellesa de jove també havia fet estralls en un altre jove!

El qual, amb molt mala llet, va decidir acabar a pedrades l'albada. Sabeu qui va rebre? Doncs un dels joglars, que ni tant sols tenia el plaer de conèixer a la donzella, va morir al cap de pocs dies... Fins i tot va haver-hi un judici amb tots els ets i uts de la vida comtemporània...

Però, les albades servien sols per cants amorosos? Una primera qüestió, és que aquesta costum ja sols es conserva al País Valencià (o Comunitat Valenciana, per qui s'ofengui). Encara que la temàtica pot ser molt diversa (no tant sols satírica). Us oferim un exemple pràctic des del poble de Betèra (comarca del Camp de Túria) en forma d'extracte (cliqueu aquí per veure la font):

"Les albades es canten passades les dotze de la nit fins a l'alba, davant de les cases, fent-ne ronda tota la nit; de vegades es canten per a fer-li homenatge a una personalitat. Els instruments que acompanyen són el tabalet i la dolçaina, que fan la introducció i, després, comença el cant. Sempre es cantat per dues persones, la primera entona els dos primers versos de la quinteta i la segona l'acaba. L'albada finalitza al so del tabalet i de la dolçaina.

La nit del 15 d'agost és la nit d'albades per al poble de Bétera. A les 24 hores, comença la ronda a la porta de l'Església de la Puríssima, on el grup de cantadors i cantadores, acompanyats pel versador, el tabalet i la dolçaina canten a la Mare de Déu i a Sant Roc. (es completa en el capítol Vll)

El versador és la persona que improvisa les cobles que entonen els cantadors en cada ocasió; hi ha solemnes, sentimentals, humorístiques, d'alabança, burlesques, etc."

No obstant, encara que us sembli carrincló, podreu estar tranquils ... Les actuals Nits d'Albades, on es combina la tradició i la modernitat en format musical, encara tenen molta vida... Per exemple les de Benimantell i gràcies a personatges com Pep Gimeno "Botifarra". Precisament, ho va demostrar al concert que va oferir a la 9a Fira de Música al Carrer de Vila-seca (el qual va emetre 's en directe per Internet). Mireu aquí el resum del seu concert.

Tornaré aviat... Hem encetat un mes molt propi de esforç i de treball (pel juny la falç al puny!) i la nostra xafarderia sempre està i estarà al vostre servei!

Salutacions,

El Firaire Rodamóns