dimarts, 29 de gener del 2008

Na Xisqueta i na Bruna dels Pirineus...

En una època de gran concentració en poques mans (normalment no gaire interessades en el bé públic) de granges i races d’alta eficàcia en ramaderia d’explotació intensiva i contaminant (sigui porcina, bovina, ovina...). Sempre és un símptoma d’esperança que ramaders, institucions públiques i centres de recerca en veterinària intentin conservar una veritable Biodiversitat encaminada a recuperar la ramaderia tradicional de caire extensiu, sobretot vinculada a un territori que no sempre té accés directe als grans centres econòmics...

Però, no us penseu que aquestes fites no tenen un rerefons molt més profund, també a nivell global... Penseu en un moment en una taula ben parada i temps per gaudir-ne, bona vianda, seleccionada i ben cuinada. On els flaires ocupen profitosament espai, pensament i boca (sembla broma, però massa menjar que es ven en moltes àrees comercials no ha tingut gaire temps per agafar textura i sabors). En altres paraules: Slow Food!

No obstant, no creieu que ni ha prou en entaular-se i menjar. Aquest moviment social (té també seu a Espanya: www.slowfood.es) gaudeix del bon menjar sigui en forma de carn, peix, verdures... (qui no s’apunta?). Però, també vol que els valors indissociables de la menja seleccionada (identitat del territori, història, ramaders, paisatge, orígens, terreny...) es conservin com a patrimoni del millor de la nostra terra, sigui on sigui...

Encara, que en el nostre cas, no cal viatjar gaire lluny per gaudir de la felicitat en el menjar i, de passada, del bellíssim paisatge dels Pirineus... Tanmateix, avui toquem els de Lleida. Podeu, entre altres coses, tornar a veure els de Slow Food, ara a Lleida: http://terreslleida.slowfood.es/

Fins ara, us he explicat per un cantó que diversos actors s’han esforçat per en recuperar o mantenir (o ambdues) diverses races de ramaderia i per un altre cantó, la cada vegada més celebrades reunificacions de qualitats organolèptiques i mediambientals (amb tota la càrrega humana que això aporta).

Però, passem a exemples concrets: en 1995 es va veure amb cert esverament que la Ovella Xisqueta, pròpia dels dos Pallars i de la Alta Ribagorça, anava pel camí de no tornar a pasturar mai més. Un any més tard, es va crear l’agrupació dels seus criadors... Ara, segons càlculs de la Generalitat d’un total de 45.000, deuen haver-hi de pura raça entre 15.000 i 20.000.

Sense descomptar la Vaca Bruna dels Pirineus, també amb forta presència als dos Pallars i a l’alta Ribagorça...

Què aconseguim amb aquestes dues races? Primer, tenir animals molt ben adaptats a les condicions del terreny, adequats a l’explotació extensiva amb molt bon rendiment reproductiu. Segon, siguin els productes làctics com els carnis, són d’alta qualitat (recordem que la vaca bruna proporciona tant una denominació d’origen com a Vedella dels Pirineus Catalans com de Bruna Ecològica) i amb el valor afegit del seu origen. I per últim, es dignifica el treball de les famílies de muntanya tot oferint ingressos econòmics per una activitat tradicional. A més del valor de conservar tant costums com territori...

Gaudiu dels Pirineus...

El Firaire Rodamóns

divendres, 25 de gener del 2008

Aneu amb compte amb el marquès de Sentmenat!

Poques vegades tenim l’oportunitat de sentir-nos com a humils vassalls (sí tal com ho sentiu) en plena època “moderna” on el concepte de ciudadania heretat del segle de la llum i de la "racionalitat" (el XVIII) semblava no tenir aturador... Doncs no!

Si us agrada sentir-vos plenament “serfs de gleva” o us sentiu gasius i/o compassius (poden ser ambdues) amb els nobles que "malviuen" a les quasi "nostres" estimades terres catalanes, podeu comprar quelcom que tingui a veure amb propietats horitzontals o verticals a Sentmenat, Rellinars, Vacarisses o parts de Barcelona i Sabadell.

Però no passeu ànsia per sentir-vos inferiors, la vostra “aventura” començarà el mateix moment de vendre eixa propietat... imagineu-vos estar al despatx del notari de zona a punt de signar la venda, tot sembla tranquil... però s’anuncia una visita i sense demanar-te permís, la noblesa entra... (en tot cas si no venen, sempre els pots avisar, de segur que estaran encantats de venir)

Seguim... els nobles primer de tot et miraran amb cara de menyspreu i sense dirigir-te les seves paraules (sols faltaria, per això tenen el seu vassall-advocat) sabràs que de forma molt humil i amb el cap cot hauràs d’apoquinar el 4% del total del preu. Potser, sols potser, la noblesa et recordarà que vivies a les seves terres i fins ara no t’havien dit res... Sempre és un "honor" viure de prestat a les terres del marquès de Sentmenat! (sic!)

Je, je! Però si us considereu republicans o, simplement, no creieu amb drets de caire feudal, ja podeu igualment afluixar la mosca, que aquest “delme” o impost feudal és de caire obligatori, i no serveix de res que no us agradi!

Ja us pot ben dir na Gemma Fruitós que va haver de “donar” 6.000 € a la noblesa per un pis venut a Sentmenat. El pitjor? Que ni la Generalitat ni l’estat espanyol no han sabut o no volen suprimir aquest “impost” (per així dir-ho). En tot cas, m’agradaria saber si d’aquest “delme” la noblesa paga res a l’estat...

Perquè desprès diguin que tots som iguals o, no era George Orwell que en la seva obra “Rebel•lió a la granja” escrivia com en plena febre igualitària, s’esmenava aquesta situació afegint-hi que “alguns” eren més iguals que els altres. Hi ha per...

En fi!

El Caganer Il·lustrat

dimecres, 16 de gener del 2008

Visiteu els Lloc Webs dels Creatius Festius!

Voleu conèixer als artistes que habitualment col·laboren amb Tallers per a la Festa?
O la seva trajectòria artística?

Els podreu trobar als directoris professionals dels diversos Webs de Tallers per a la Festa... Però, a partir d'ara també els podreu trobar en aquest blog.

Avui encetem un llistat de Creatius Festius, encara són pocs, volem potenciar la seva difusió i promoció, volem que visiteu el seu lloc web, realitzeu propostes, que opineu...

Però, també volem que s'afegeixen més professionals en aquest llistat!

Si en voleu formar-ne part o coneixeu a algun artista que potser en vulgui...

Envieu-nos un missatge a: info@tallersperalafesta.org

divendres, 4 de gener del 2008

Usos i mals costums sobre la Cultura Popular...

Benvolgudes i benvolguts,

Espero que aquests primers dies de l'any de trànsit no us hagin afartat excessivament... Encara que ja sabeu que descarregar cervell i panxa sempre és de profit!

Tanmateix, per descarregar un xic la meva "consciència", sí així puc denominar-la, us faré quatre cèntims de d'una trobada organitzada, el proppassat desembre, per la Generalitat de Catalunya sobre Cultura Popular... Pel cantó de les ponències, a primera hora de la tarda, uns quants acadèmics versats en la noble disciplina de l'antropologia i per la platea, aplegats tots aquells que tenien a veure poc o molt amb la cultura popular i tradicional.

Paga la pena que us en recordeu bé d'aquesta diferenciació!

Em vaig quedar astorat del "gran" nivell de recerca sobre la cultura en aquest país! Us puc ben jurar que tres dels quatre experts van dilapidar el temps dels oients, parlant de la sardana quasi com una manifestació paranormal i vinclada a èpoques on fer de pagès era la única feina que hom podia trobar.

I això que estaven parlant de la cultura popular! Em posa, certament, nerviós que ni el teatre de afeccionats, ni la música, ni l'art al carrer, sense descomptar festivals tant "poc importants" com el Sonar siguin comptats en aquesta entelèquia de caire "pre-noucentista".

Si d'aquests acadèmics depèn el futur de la cultura popular catalana, sols ens quedarà anar al Liceu a "gaudir" d'una òpera italiana i tots ben cofois... Sort que la ciutadania cerca les seves pròpies maneres de demostrar els seus interessos!

Un altre dia parlarem de l'alta cultura i de conselleries del ram...

Us saluda un servidor de vostès i fins la propera... Ben aviat!

El Caganer Il·lustrat