Aneu amb compte amb el marquès de Sentmenat!

Poques vegades tenim l’oportunitat de sentir-nos com a humils vassalls (sí tal com ho sentiu) en plena època “moderna” on el concepte de ciudadania heretat del segle de la llum i de la "racionalitat" (el XVIII) semblava no tenir aturador... Doncs no!

Si us agrada sentir-vos plenament “serfs de gleva” o us sentiu gasius i/o compassius (poden ser ambdues) amb els nobles que "malviuen" a les quasi "nostres" estimades terres catalanes, podeu comprar quelcom que tingui a veure amb propietats horitzontals o verticals a Sentmenat, Rellinars, Vacarisses o parts de Barcelona i Sabadell.

Però no passeu ànsia per sentir-vos inferiors, la vostra “aventura” començarà el mateix moment de vendre eixa propietat... imagineu-vos estar al despatx del notari de zona a punt de signar la venda, tot sembla tranquil... però s’anuncia una visita i sense demanar-te permís, la noblesa entra... (en tot cas si no venen, sempre els pots avisar, de segur que estaran encantats de venir)

Seguim... els nobles primer de tot et miraran amb cara de menyspreu i sense dirigir-te les seves paraules (sols faltaria, per això tenen el seu vassall-advocat) sabràs que de forma molt humil i amb el cap cot hauràs d’apoquinar el 4% del total del preu. Potser, sols potser, la noblesa et recordarà que vivies a les seves terres i fins ara no t’havien dit res... Sempre és un "honor" viure de prestat a les terres del marquès de Sentmenat! (sic!)

Je, je! Però si us considereu republicans o, simplement, no creieu amb drets de caire feudal, ja podeu igualment afluixar la mosca, que aquest “delme” o impost feudal és de caire obligatori, i no serveix de res que no us agradi!

Ja us pot ben dir na Gemma Fruitós que va haver de “donar” 6.000 € a la noblesa per un pis venut a Sentmenat. El pitjor? Que ni la Generalitat ni l’estat espanyol no han sabut o no volen suprimir aquest “impost” (per així dir-ho). En tot cas, m’agradaria saber si d’aquest “delme” la noblesa paga res a l’estat...

Perquè desprès diguin que tots som iguals o, no era George Orwell que en la seva obra “Rebel•lió a la granja” escrivia com en plena febre igualitària, s’esmenava aquesta situació afegint-hi que “alguns” eren més iguals que els altres. Hi ha per...

En fi!

El Caganer Il·lustrat