Per aquest Febrer Dijous Gras i, per desprès, bacallà...

El febrer tot essent, normalment, un dels mesos més freds de l’any, té per costum que molta gent (bé, ara no tanta) es deixi guiar per una data molt assenyalada: la candelera (2 de febrer) i tal com diu la dita: “si la candelera riu, l’hivern és ben viu; si plora, l’hivern és fora”. A més, tingueu compte, que fins no fa gaire anys, la candelera també era la data oficial per retirar el pessebre... I també, en el calendari natural, és el dia que marca el mig entre el principi de l’hivern i de la primavera!

Precisament, l’església en la seva “innegable” tasca integradora de costums poc cristians, la candelera “també” correspon a la presentació de Jesucrist al temple. Un costum jueu que manava a les dones que havien infantat que als 40 dies després de parir a presentar sons fills i a sotmetre’s a un ritu de purificació de caire obligatòria...

Encara que amb el canvi climàtic i els EUA a la grenya en no voler saber-ne res de res (i Xina i Índia...), no sabem si en pocs anys la candelera portarà gaire més averanys! En tot cas, sempre pot restar com un bon record...

Per una altre part, no obstant, resulta captivador que en una època tant tecnològica com la nostra, tant els carnestoltes com la quaresma estiguin regides pel mateix cicle lunar igual que el calendari musulmà (per exemple el Ramadà es celebra el novè mes del seu calendari). Encara que també a l’hora de comptar dies, mesos i anys, els hebreus també tinguin en compte la lluna, no és la seva única font, també hi és el sol i el viatge de la terra al seu voltant.

Tanmateix, en aquest any de trànsit, el febrer llueix un tarannà molt mestís des del bell antuvi de mes. Doncs, la disbauxa, el cofoi de les poca-soltades, el plaer de disfressar-se i, en alguns llocs, el gaudi de la sàtira política ja ha donat pas, a aquestes alçades de mes al període més trist de tot l’any en les creences religioses cristianes: en total una 49 dies.... on el dejú, i el mejar ascètic fan el seu agost (sobtetot el bacallà de quaresma). Una manera de recordar als pagans impúdics que la festa ja s’ha acabat!

Però, no voldria concloure aquest escrit sense assenyalar una data que normalment passa desapercebuda actualment; el 5 de febrer, o sigui les festes de santa Àgueda! Una festa on les dones passen a assumir el paper social d’un home i els homes els d’una dona...

No us fa reflexionar sobre fins a quin punt encara la dona té un rol social massa estricte? El de mare, el de muller, el d’àvia, el de sogre, i encara no tant (o simplement gens ni mica) el d’una persona humana de sexe femení amb la possibilitat d’assumir el de treballadora, el de professional, de tècnica, de política o el de companya sentimental i, també, el de una dona que ha portat al món un infant i que juntament amb el seu company (o sola) l’educarà i se l’estimarà...

Això si que seria un veritable motiu de festa: la igualtat total en els rols socials d’homes i de dones!

Salutacions,

El Firaire Rodamóns