divendres, 29 de febrer del 2008

Mostra "Escultors de la Festa" a Barcelona

Teniu Temps fins el 31 de març per visitar la mostra "Escultors de la Festa" fruit dels treball creatiu de diversos artistes en imatgeria popular: Ramon Aumedes (Taller Sarancanda), Dolors Sans i David Ventura (Ventura&Hosta Cartrons).

Què hi trobareu? gegants balladors, dracs a punt de treure foc pels queixals, capgrossos venturosos, cavallets, àguiles, mulasses... elements mitològics que es llueixen a tota Catalunya.

Tanmateix, penseu que la recuperació d'un patrimoni, com el de la cultura popular, necessita diversos actors que la portin a terme:
- la ciutadania, mitjançat associacions i la pròpia participació
- les institucions, mitjançant el seu suport...
- els artistes, molt importants en la dotació d'aquesta imatgeria!

Penseu que l'intent d'extermini d'un dictador, a qui no penso ni anomenar, de la cultura catalana
va cultivar la resistència però no una evolució dels elements artísitics.

No obstant, en la dècada dels proppassats anys 80 (segle XX) va sorgir una nova fornada d'escultors dotats d'una formació prèvia en la pintura i l'escultura. Tot fent servir la tradició com a font d'inspiració, noves textures i materials i dissenys més contemporànis...

El lloc? la sala d'exposicions del Centre d'Artesania Catalunya al carrer Banys Nous, 11 (al costat de la plaça del Rei) a Barcelona.
Els horaris: dilluns a divendres de 10 a 19h, dissabtes de 10 a 14h i de 15 a 19h i diumenges (també festius) de 10 a 14 h.

Us recomano que hi aneu.

El Firaire Rodamóns

dimecres, 27 de febrer del 2008

Tallers per a la Festa en versió Còmic

Us presentem uns creadors festius especialitzats en la realització artística basada en trobar significats i significants a les imatges (caricatures, murals en 3D, quadres en viu, conta contes il·lustrats en viu...) i tenen més de 25 anys d’experiència: XouArt!

Precisament aquesta comesa sobre la imatge ens ha impel·lit a proposar-li’s un petit repte: la realització de tres imatges, una per cada demarcació festiva, del programa Tallers per a la Festa representant de forma lúdica però informativa els diversos tallers que hem encetat amb tots vosaltres...


Per situar-vos us expliquem que podeu trobar a cadascun dels retaules, com a exemples d’algunes de les festes celebrades i altres per celebrar.

Tarragona:
- Fira sobre la Prehistòria a Espluga de Francolí
- Ball parlat de Sant Roc a Vilabella
- Festa del Foc a Solivella

Lleida:
- El Drac de Sant Jordi a Puigverd
- La Fira de la Poma i el Judici al gran Mestre dels Templers aBarbens
- Cercavila Nocturna amb jocs malabars a Tàrrega

Barcelona:
- Ball de Diables al Pla del Penedès


dimarts, 19 de febrer del 2008

Cultura i museus nacionals...

Parlar de cultura a vegades posa malalt a més d’algun, depèn de quin cantó s’estigui...

Per exemple, els dels creadors... encara ara estan esperant el “fabulós”i “imprescindible” Consell de les Arts, que de moment sembla que per no tenir, no té ni el pressupost necessari per fer-lo néixer!

O els dels museòlegs (formació purament autodidacta i pràctica). Encara s’ha de veure quin és el govern (sigui del color que sigui) que vulgui impulsar una formació universitària “pública” en museologia i museografia... Sols la UB ofereix la llicenciatura en Belles Arts, però, ni ella, pot oferir res de museologia en format de postgrau (bé, ofereix 32 hores dins la llicenciatura!).

Sembla estrany que no fem com la resta de la UE i d’occident (un bon exemple és la universitat de Leicester al Regne Unit). No és qüestió que depenguem de persones que vulguin formar-se a l’estranger, com per exemple en Manuel Borja- Villel (MNCARS) o en Vicent Todolí (Tate Modern) i, a més, en museus i art, no pas un MBA!

Però si seguim amb el tema dels museus, certament em sembla un xic simplista la nova distribució de museus nacionals de la Generalitat de Catalunya. Per exemple estic més o menys d’acord amb els Museus Nacionals sobre Art (s'hauria de repensar); Ciències Naturals (per crear); Ciència i Tecnologia (l'únic nacional que ha realitzat una excel·lent tasca)...

Però, si parlem posem-nos amb el nou Museu Nacional de la Societat, hem de saber que s’articularà en tres xarxes, que segons ells representaran les principals ciències socials, a saber:
- Xarxa de monuments i museus d’història.
- Xarxa de museus d’arqueologia i jaciments.
- Xarxa de museus d’etnologia i paratges d’interès etnològic.

Certament impacta que el Museu marítim, els futurs Museus de disseny i de urbanisme o el Museu de la Xocolata estiguin dins del d’etnologia o, potser ja, en el d’arqueologia.... Sembla estrany que una societat en constant evolució cultural hagi de veure com el seu patrimoni cultural (no artístic ni tècnic) hagi de raure en uns contenidors tant estrets...

No sé si, com prometen, la comissió d’experts liderada per un comissionat elaborarà el projecte definitiu amb més cara, ulls, mans, braços... Perquè ara per ara, res de res... No seria millor concebre un museu interdisciplinari on la cultura humana sigui entesa de forma un xic més àmplia...

En certa manera, a qui no li recorda aquesta distribució als potser no tant vells Estudis Generals Bàsics (EGB). Sort que per ara no tenim museus inclassificables per la seva polivalència o projecte (per exemple cultura i natura o comunitaris). Doncs l’hauríem de trossejar de mala manera per fer-lo encabir en la nova distribució nacional... O potser no? sic, sic, ja veurem!

Salutacions,

El Caganer il·lustrat

dilluns, 11 de febrer del 2008

Per aquest Febrer Dijous Gras i, per desprès, bacallà...

El febrer tot essent, normalment, un dels mesos més freds de l’any, té per costum que molta gent (bé, ara no tanta) es deixi guiar per una data molt assenyalada: la candelera (2 de febrer) i tal com diu la dita: “si la candelera riu, l’hivern és ben viu; si plora, l’hivern és fora”. A més, tingueu compte, que fins no fa gaire anys, la candelera també era la data oficial per retirar el pessebre... I també, en el calendari natural, és el dia que marca el mig entre el principi de l’hivern i de la primavera!

Precisament, l’església en la seva “innegable” tasca integradora de costums poc cristians, la candelera “també” correspon a la presentació de Jesucrist al temple. Un costum jueu que manava a les dones que havien infantat que als 40 dies després de parir a presentar sons fills i a sotmetre’s a un ritu de purificació de caire obligatòria...

Encara que amb el canvi climàtic i els EUA a la grenya en no voler saber-ne res de res (i Xina i Índia...), no sabem si en pocs anys la candelera portarà gaire més averanys! En tot cas, sempre pot restar com un bon record...

Per una altre part, no obstant, resulta captivador que en una època tant tecnològica com la nostra, tant els carnestoltes com la quaresma estiguin regides pel mateix cicle lunar igual que el calendari musulmà (per exemple el Ramadà es celebra el novè mes del seu calendari). Encara que també a l’hora de comptar dies, mesos i anys, els hebreus també tinguin en compte la lluna, no és la seva única font, també hi és el sol i el viatge de la terra al seu voltant.

Tanmateix, en aquest any de trànsit, el febrer llueix un tarannà molt mestís des del bell antuvi de mes. Doncs, la disbauxa, el cofoi de les poca-soltades, el plaer de disfressar-se i, en alguns llocs, el gaudi de la sàtira política ja ha donat pas, a aquestes alçades de mes al període més trist de tot l’any en les creences religioses cristianes: en total una 49 dies.... on el dejú, i el mejar ascètic fan el seu agost (sobtetot el bacallà de quaresma). Una manera de recordar als pagans impúdics que la festa ja s’ha acabat!

Però, no voldria concloure aquest escrit sense assenyalar una data que normalment passa desapercebuda actualment; el 5 de febrer, o sigui les festes de santa Àgueda! Una festa on les dones passen a assumir el paper social d’un home i els homes els d’una dona...

No us fa reflexionar sobre fins a quin punt encara la dona té un rol social massa estricte? El de mare, el de muller, el d’àvia, el de sogre, i encara no tant (o simplement gens ni mica) el d’una persona humana de sexe femení amb la possibilitat d’assumir el de treballadora, el de professional, de tècnica, de política o el de companya sentimental i, també, el de una dona que ha portat al món un infant i que juntament amb el seu company (o sola) l’educarà i se l’estimarà...

Això si que seria un veritable motiu de festa: la igualtat total en els rols socials d’homes i de dones!

Salutacions,

El Firaire Rodamóns