Pessebres ben vius...

Com molts de vosaltres ja sabreu. a Catalunya tenim una llarga tradició sobre pessebre vivents que té en dues localitats prou allunyades el deganat en joc... A saber: Corbera de Llobregat, realitza representacions des de 1962 i el de... Castell d'Aro, és ben viu des de 1959! Tanmateix, val la pena que visiteu els seus enllaços...

No obstant, una diferència que considerem substancial amb els pastorets és la falta de dramaturg. És a dir, la falta d'un guió teatralitzat. Encara que faci falta un cert treball de documentació previ (en funció de l'època que es vulgui representar), els personatges tenen total llibertat de control dels seus personatges, sense menystenir ni edat, sexe, aptituds o color de la pell... Un fet que s'incardina, de forma extraordinària, en el desig de participar de tot un poble. Fet prou important, doncs estar-se a la fresca (a vegades a sota zero) és prou sacrifici...

Per poder escollir quin us fa més la peça, aquí teniu un llistat prou exhaustiu (no garantim del tot, doncs procedeix de la Conselleria de Cultura) dels Pessebres Vivents que es fan i desfan a Catalunya...

Certament és un costum prou arrelat en els països catòlics, segons la tradició el primer en fer un pessebre vivent va ser en Sant Francesc d'Assis, justament al nadal de 1223, doncs a part de les figures de la sagrada família va afegir un bou i un ase ben vius, encara que com sempre hi han versions ben contraposades sobre el primer pessebre.

Però, i a Espanya? Em sembla que no he pogut trobat (com a mínim per la xarxa) cap pessebre amb persones i animals vius amb tradició. Perquè el afegitó de "amb tradició"? Doncs per que a la població d'Archena (Múrcia), segons explica aquest lloc web sobre Nadals desconeguts a Espanya, el Mercat Medieval té 500 d'existència. En canvi, el pessebre vivent fa poc temps (no ho especifica), això sí. Més de 100 persones el representen! A part d'aquest, res de res....

No és així en Itàlia, on la tradició artística (sobretot a Nàpols) té una connexió directe amb la població, que demostra any rera any una gran passió. Segons aquest lloc web, Nadal i Tradicions a Nàpols, un dels pessebre vivents més bells es fa a Vico Equense (al sector de San Salvatore). Suposem que a prop de Nàpols..

Tanmateix, a nivell de curiositats, paga la pena saber-ne de Cràcovia (Polònia) on a mitjans del segle XIX, es desenvolupen grups de músics i titellaires que combinen les Nadales i un pessebre prou gran per que diverses titelles poguin cantar, actuar i de passada criticar... Aquest costum va arribar a tenir tal ressò que no hi havia casa gran que no els acollís. No obstant, la segona guerra mundial va fer desaparèixer de soca-rel aquestes corrues de Nadales, Pastorets i Pessebre vivent que tanta goig havien proporcionat.

Encara, que no ens podríem oblidar de centreamèrica i de sudamèrica, on el catolicisme es fusiona amb elements propis indígenes o importats pels descendents dels antics esclaus africans. Talment una tradició amb tal poder visual i sonor digne de no perdre-se'l, si en teniu ocasió. En alguns llocs aquests pessebres vivents els anomenen Pastorelas (manera més curta de dir-ho, val a dir).

Bon Nadal a Totes i Tots!

El Firaire Rodamóns