Tot just pensant que hi anys que la festa de Tots Sants correspon a cap de setmana i, llavors, desapareix la gràcia de llurs viatges, de tres o quatre dies, de caire lúdic. També hi ha altres maneres de proveir-se de gaudi sense tenir que disfressar-se de bruixa, diable o de carallot!
Penseu en una llar de foc, en una taula de fusta envellida i tots plegats quasi a les penombres... De sobre, l’avi amb la seva veu ronca explica la història d’un pescador, que tot desesperat o, segons altres, amb un atac de bogeria se’n va cap a la mar als volts de la matinada del dia de Tots Sants. Tanmateix, amb tant mala fortuna que el primer peix que troba té sorpresa! Un esperit acabat de sortir del purgatori amb males puces.
No us he pogut trobar la referència exacte, però us ben puc assegurar que fa temps hom sabia que a Tots Sants, les tristes ànimes (o no tant) del purgatori podien visitar a les seves famílies. Encara que la qüestió tenia trampa!
O sortien a prop de la seva família o sortien a mar. Una possibilitat que feia tremolar escamarlans i orades, doncs els esperits tenien certa tendència a posseir tota mena de animalot marí.
Seguim amb el nostre avi, la història fa el seu efecte... A algú li ha semblat veure desaparèixer el panellet de coco, el preferit de la tieta maria!
Però, seguim amb novembre, la qüestió de relacionar-se amb els morts ve molt donada en totes les creences i religions. Precisament, una de les fites de l’antropologia per considerar un grup de primats com a possibles “humans” és el fet de crear ritus funeraris i tradicions relacionades amb els avantpassats.
Memòria i introversió, la natura ensenya els seus millors colors just abans de morir... I Aquest mes es comencen a celebrar moltes festes d’hivern, molt a prop de l’estiuet de sant Martí (cap al onze d’aquest mes) el cant del cigne del bosc abans que el fred, la gebrada i la neu els envaeixin (sempre i quan el canvi climàtic ho permeti).
El Firaire Rodamóns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada