Festa Major d'Arboç del Penedès... bones notícies!

De ben segur, que si pregunteu a qualsevol colla de diables (o a algun que vagi separat del grup), quina és la festa més sonada, explosiva, infernal i mítica (no en concepte cristià, sinó per la quantitat de material pirotècnic i colles que s'hi apleguen) us diran que la Carretillada del Ball de Diables de la Festa Major de l'Arboç del Penedès (22 d'agost)!

I si no us creieu llegiu un petit tros de l'article sobre el Ball dels Diables d'Arboç, el lloc web festes.org: "transforma la localitat en una autèntica expressió de l’infern a la Terra."...

Encara que la paraula "centúria" ja no és gaire emprada com mesura del temps, el Ball dels Diable n'acumula una una i mitja (150 anys), segons ... per tant, això de "l'infern a la Terra..." ja fa prou temps que dura o no?

Però, si hi pensem... tant de temps fent que, per un dia, l'Arboç es converteixi en un infern... no ha de tenir un premi per tant esforç, de caire terrenal?

Doncs sí, en la seva justa mesura a tant esforç diabòlic, el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha atorgat a la Festa Major d'Arboç del Penedès la menció de Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

Però, les bones notícies no acaben aquí: D’altra banda, el Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya també ha comunicat a l'Ajuntament de l'Arboç que declararà elements patrimonials d'interès nacional el ball de diables (1876), la Carretillada, el ball de bastons (1770), els gegants (1770) i l'exhibició castellera amb les seves particularitats i les seves músiques. L’Arboç (el Baix Penedès) celebra la seva Festa Major en honor al patró sant Julià, que celebra la seva festivitat el 22 d'agost.

Si voleu teniu més informació...http://www.festes.org/articles.php?id=157

Us animem a reservar l'agenda de l'any que ve, per veure tant infernal esdeveniment (i altres activitats que també us recomanen)

El Firaire Rodamóns

L'home de ferro i altres històries...

Sempre és un goig saber que la Cultura Popular no és un coneixement antic i aturat... sinó un coneixement que s'actualitza, es reinterpreta i es divulga sense perdre les essències, però si canviant les formes i inclús com arribar a tots els públics...

Doncs si voleu veure un clar exemple de tot plegat, demà (últim dia i última oportunitat) podeu anar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l'hora? les 20h, el lloc? la biblioteca del museu i, a més, l'acte és gratuït...

Què hi trobareu? Prepareu-vos.... un personatge màgic: el Cavaller d'Espinzella, armat d'una brillant armadura i d'una recopilació de diverses llegendes de Castells Catalans: "Les llegendes del Cavaller d'Espinzella...

Però... no són les seves úniques armes, el seu ús de l'oralitat i de la dramatització us sobtarà i emocionarà per la seva intensitat. Tanmateix, descobrireu que les llegendes també us poden divertir i, com qui no vol, us palesaran que la cultura popular també és saviesa a tenir en compte!

A més, per si no ho sabíeu tot plegat està organitzat per "Black Museum Club, Cultura i Altres Vicis"... no cal dir, que la Cultura en totes les seves vessants, pot arribar a ser molt seductora i trepant!

Paraula d'un firaire que s'ha recorregut mig món de dia i mig de nit!

Grans i petits, no us ho perdeu!

El Firaire Rodamóns

Més Fotos de la Festa de Lilla...

Un veí de la població de Lilla, en Jordi Yebra, ens ha fet arribar dues imatges més de la Festa de l'Era...

L'autor de les fotografies és el mateix veí que ens l'ha remés: en Jordi Yebra

Com podeu veure, la primera foto podeu veure quina vestimenta es portava per les feines de segar i batre...

En la segona, més avall, es mostra (en conjunt) les tasques de l'era.

La Festa de Lilla, algunes imatges...

El proppassat 28 de juny (d'enguany!) varem assistir a la Festa de l'Era a la població de Lilla (comarca de la Conca de Barberà, Tarragona)

Una festa que recull els costums dels nostres ancestres (bé no tots...) en la preparació de les eres abans de començar a batre el blat recollit.

A fi d'il·lustrar la jornada, us en fem cinc cèntims en forma de fotografies. Com podeu veure a l'esquerra, la seva vestimenta és fidel a l'original que es feia servir llavors.

Sense descomptar que també ho havia viscut de petita i potser de més gran (no vàrem aclarir si hi va participar...).

Per tant, el valor de la foto és pura etnologia vivent! Mireu-vos-la ben bé!

Però... no tothom era del poble!

Si us fixeu en la imatge de la dreta, tot havent-se posat el clàssic barret de palla per passar desaparcebuts!

La seva manera de vestir els delata com a observadors... però qui seran?

Els seguirem... Això sí, sense que ho sàpigan!

Je, je!

Aquí els tenim... definitivament no són de la pagesia.

A més, us heu fixat com somriuen? M'han descobert!!

En deuen estar preparant una de molt grossa...

Ai, ai, ai!! què patirem?

Per fi hem pogut agafar un de sol!

Si volia passar desaparcebut, us ben puc assegurar que aquest vano no s'adiu pas amb la figura del pagés suat i esgotat desprès de segar durant diversos dies...

Però, desprès d'insistir sobre que feien a Lilla en plena festa, sols m'ha constestat amb un somriure!! Vaja, a més a més el veig molt relaxat!!

Sé que tenen quelcom a veure amb la Festa de la Era, però no sé pas què hi fan!

O potser ja ho han fet? Seguirem investigant!!

La Festa de les Trementinaires...

Ahir parlàvem de Tuixent en motiu de l'Escola de Folk i el curs "Llancers de Tuixent i altres danses del Pirineu"... però, teniu un altre motiu per visitar el poble!

La Festa de les Trementinaires! Els dies 30 i 31 de maig!

Heu sentit parlar de les Trementinaires? Per un cantó, en plena crisi demogràfica (estem situats a mitjans del segle XIX) de trobar aixopluc propi i feina dignes (la població estava creixent i la terres dels Pirineus prou dura per l'agricultura i la ramaderia no podia satisfer la puixant demanda) va fer que una part molt important de la població anés a cercar contrades més riques uns de forma permanent i altres per temporada....

Però, no tothom! Tal com llegim:

"I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien "guarint i curant tots els mals".

No obstant, per l'altra cantó, un altre pilar fonamental, fou la transmissió oral, que generació rere generació va acumular uns coneixements que moltes companyies farmacèutiques ja voldrien:

"La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys."

Però, d'on ve la seva denominació, "Trementinaire"? D'una de les substàncies que feien servir per guarir, la "trementina":

"El procés original d’elaboració de la trementina comença amb l’extracció de la resina del pi roig. Aquesta, un cop purificada, està llesta per utilitzar. El seu aspecte, quan és freda, és sòlid, cristal.lí i brunenc.

La composició que se’n coneix, és la d’una trementina reelaborada a partir de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega grega- i a les farmàcies, l’essència de trementina.

Cada trementinaire fabricava així la seva pròpia trementina, i se’n podien trobar de diferents textures, colors i fluïdeses. L'ús més freqüent que es dóna a la trementina és en forma de pegat sobre la zona afectada.

Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d’aranya o d’escurçó, per a les úlceres i grans infectats."

Però, no es quedaven en la trementina i prou, clicant tindreu molts més exemples i visitant el seu museu, encara més...

També us recomanen, també aquest Treball de recerca de Batxillerat de Lídia García i Judit Canadet

Aneu a la festa i visiteu el museu, un cap de setmana de festa i de saviesa popular enmig dels Pirineus!

Escola Folk del Pirineu...

L'any 1996 es va encetar la programació que el Centre Artesà Tradicionàrius juntament amb la Conselleria de Cultura, tal com podem trobar al lloc web del CAT: "Tretze anys de programació ininterrompuda que el CAT Centre Artesà Tradicionàrius i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van iniciar (..), amb col·laboració de l’associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu."

En aquesta edició es torna a portar a terme els anomenats Tallers d'Arsèguel... encara que l'escola també la podem trobar a la Vall de Boí i les Valls d'Àneu...

Però, el més destacable és que que en aquesta edició, hi podem afegir la població de Tuixent amb el Taller de "Els llancers de Tuixent i altres danses del Pirineu" A càrrec de Josep Lizandra els propers dies 15, 16 i 17 de maig.

Més informació a:

C.A.T. Centre Artesà Tradicionàrius
Trav. de St. Antoni 6-8 ( entrada per Pç. Anna Frank)
08012 Barcelona
Telèfon 93 218 44 85
Fax 93 415 55 81
tramcat@tradicionarius.cat
www.tradicionarius.cat

Però, tanmateix, aquest ball dels llancers té prou història com per fer-hi esment:

"Es van començar a ballar en salons burgesos, als
balls de l’alta societat (al programa dels balls de
Carnaval de l’any 1860 al Liceu de Barcelona hi
figurava el ball dels llancers), però ràpidament
es van anar escampant en festes populars i van
arribar als llocs més allunyats on han perdurat
fins a temps relativament recents.

Aquest és el cas de Tuixent on, gràcies també al
fet que tenien uns músics autòctons (el ferrer
de Tuixent i els seus fills) que els tocaven cada
any per la festa major, s’han anat conservant en
el record dels habitants actuals i els nens de
l’escola els han recuperat i tornat a ballar
(1988).

Els balladors que varen tornar-los a ballar l’any
1988, gràcies als quals es van poder recuperar,
varen ser: la Maria de cal Foguetó, la Maria i el
Lluís de ca la Llum, el Pere de cal Caterí, el Pep
de cal Jaumet, la Leonor de cal Peritxola i la Pepita
de ca la Polla.(...)"

Trobareu més informació al catàleg en PDF (pàgina 16)

No obstant, si esteu interessats, penseu en la possibilitat de recuperar un patrimoni cultural que mai es va perdre, però poc conegut ( i a més d'un ball de saló al Pirineu)...

Encara que si voleu podeu afegir al llistat a Castelló d'Ampúries (Alt Empordà), on l'Agrupació Mediterrània Dansa també recupera aquesta dansa:

"Coneixem per Llancers un ball de saló vuitcentista que es ballava a les sales de ball catalanes a la segona meitat del segle XIX provinent d’altres països europeus.

D’aquesta peça de ball, se’n feren moltes versions musicals, ja que conservant l’estructura i els compassos, en trobem moltes melodies i arranjaments diferents.

Tanmateix totes les versions coreogràfiques coincideixen en la disposició de les quatre parelles en quadrilla, foren les figures i els desplaçaments que sofriren algunes variacions, segons el lloc on es ballava.

La recuperació de la coreografia corresponent a Castelló d’Empúries va començar amb una recerca exhaustiva dels antecedents d’aquest ball al municipi.

Es varen trobar dues partitures corresponents als Llancers composades per músics de Castelló: la primera amb títol de “Lanceros” i signada per Pau Guanter “Rossinyol”, la segona anomenada “Los Precursores” del mateix compositor, però amb una ressenya final: reducció a piano per J. Blanch. Per tal de poder recuperar la dansa, es varen fer uns nous arranjaments per cobla de la segona partitura trobada ja que correspon a la més utilitzada i coneguda a la vila.

D’altra banda, es varen esbrinar les darreres ocasions en les quals es recordava haver ballat aquesta dansa o intentat fer-ne la reconstrucció: aquest fet succeí en els anys 1920, 1947 i 1948.

Però fou a la Festa de la vellesa del 1948 que els protagonistes de la representació posaren una lletra a la melodia per tal de recordar la coreografia de la dansa. Aquesta lletra i la memòria d’algunes d’aquelles persones que la ballaren ( ara gent gran però amb molta empenta), feu possible la documentació d’aquesta coreografia.

Alguns membres de l’Esbart Mediterrània, aparellats amb la gent gran que va ballar la dansa l’any 1948 i va col·laborar en la recerca van fer un acte de presentació del Llancers de Castelló d’Empúries, el dia 21 d’abril de 2001. Uns dies mes tard, aquest acte es repetí davant la Catedral de Castelló pel programa de TV2 Catalunya en directe."

Inclós podeu descarregar-vos la seva coreografia (diferent de la Tuixent) per anar practicant...

Bicentenari de la Batalla de Valls...

Poques vegades, es fan celebracions de batalles perdudes.... Encara que sempre podem trobar excepcions... no tant sols a nivell d’una batalla (alguna es va guanyar en contra de les tropes borbòniques), sinó de tota una guerra: la de secessió del segle XVIII a Catalunya i la seva sagnant derrota.

Però, tanmateix, la majoria de vegades les commemoracions són de victòries... com per exemple a Irlanda del Nord... Un lloc on sembla que les armes hagin callat , però no pas la Ordre d’Orange, una organització fraternal (bé, no pas amb tothom) de religió protestant i fundada el 1795 que té el costum de commemorar la derrota dels catòlics d’Irlanda cada mes de juliol...

Però, no de qualsevol manera.. sinó desfilant per les barriades catòliques d’Irlanda del Nord (no serien gaire ben rebuts més avall, cap a la resta de l’illa, a Irlanda). No obstant, per sort de la població civil no tots els països del món es commemoren les batalles o les guerres d’aquesta manera...

La gran majoria prefereix recrear les batalles d’on varen sortir guanyadors... en aquest aspecte els EUA són uns veritables especialistes. Encara que, quasi naturalment, són els guanyadors qui recreen els dos bàndols. Una qüestió que demostra una molt bona salut de la pau!

Tanmateix, a Europa, s’està estenent associacions que tot recreant uniformes, tàctiques, armes i batalles viatjant a altres països per oferir una versió més fidedigna de l’enfrontament, especialment de l’època de Napoleó...

Precisament, retornat a la frase de l’entradeta, destaquem que es commemora una derrota en una batalla (no pas en la guerra, però ben bé no sé fins a quin punt la tornada de Ferran VII va ser una bicoca!): el bicentenari de la Batalla de Pont de Goi (25 de febrer de 1809, Valls, comarca de l’Alt Camp) de l’exèrcit espanyol a mans de l’exèrcit napoleònics. És a dir la Guerra del Francès...

Encara que un any abans, la Batalla de Bailén no va portar gaire bons presagis als francesos!

No obstant, tornant a l’època moderna, no podem menysprear que aquest tipus de commemoracions (precisament aquests últims anys, s’han celebrat diversos actes relacionats amb la Guerra del Francès) han esdevingut potents eines de promoció de turisme cultural i de recuperació del patrimoni (costums, gastronomia, balls...)

Des d’ahir mateix (dimarts 24 de febrer) i fins el proper diumenge 1 de març la ciutat de Valls es proposen diverses conferències, tallers gastronòmics i de teatre, exposicions, concursos caminades, itineraris per la zona de la batalla... i, realment interessant; una recreació històrica de la batalla...

Per més informació sobre totes les activitats i saber més sobre la història, descarregueu-vos aquest document.... no us ho perdeu!