La Festa de les Trementinaires...

Ahir parlàvem de Tuixent en motiu de l'Escola de Folk i el curs "Llancers de Tuixent i altres danses del Pirineu"... però, teniu un altre motiu per visitar el poble!

La Festa de les Trementinaires! Els dies 30 i 31 de maig!

Heu sentit parlar de les Trementinaires? Per un cantó, en plena crisi demogràfica (estem situats a mitjans del segle XIX) de trobar aixopluc propi i feina dignes (la població estava creixent i la terres dels Pirineus prou dura per l'agricultura i la ramaderia no podia satisfer la puixant demanda) va fer que una part molt important de la població anés a cercar contrades més riques uns de forma permanent i altres per temporada....

Però, no tothom! Tal com llegim:

"I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien "guarint i curant tots els mals".

No obstant, per l'altra cantó, un altre pilar fonamental, fou la transmissió oral, que generació rere generació va acumular uns coneixements que moltes companyies farmacèutiques ja voldrien:

"La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys."

Però, d'on ve la seva denominació, "Trementinaire"? D'una de les substàncies que feien servir per guarir, la "trementina":

"El procés original d’elaboració de la trementina comença amb l’extracció de la resina del pi roig. Aquesta, un cop purificada, està llesta per utilitzar. El seu aspecte, quan és freda, és sòlid, cristal.lí i brunenc.

La composició que se’n coneix, és la d’una trementina reelaborada a partir de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega grega- i a les farmàcies, l’essència de trementina.

Cada trementinaire fabricava així la seva pròpia trementina, i se’n podien trobar de diferents textures, colors i fluïdeses. L'ús més freqüent que es dóna a la trementina és en forma de pegat sobre la zona afectada.

Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d’aranya o d’escurçó, per a les úlceres i grans infectats."

Però, no es quedaven en la trementina i prou, clicant tindreu molts més exemples i visitant el seu museu, encara més...

També us recomanen, també aquest Treball de recerca de Batxillerat de Lídia García i Judit Canadet

Aneu a la festa i visiteu el museu, un cap de setmana de festa i de saviesa popular enmig dels Pirineus!

Escola Folk del Pirineu...

L'any 1996 es va encetar la programació que el Centre Artesà Tradicionàrius juntament amb la Conselleria de Cultura, tal com podem trobar al lloc web del CAT: "Tretze anys de programació ininterrompuda que el CAT Centre Artesà Tradicionàrius i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van iniciar (..), amb col·laboració de l’associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu."

En aquesta edició es torna a portar a terme els anomenats Tallers d'Arsèguel... encara que l'escola també la podem trobar a la Vall de Boí i les Valls d'Àneu...

Però, el més destacable és que que en aquesta edició, hi podem afegir la població de Tuixent amb el Taller de "Els llancers de Tuixent i altres danses del Pirineu" A càrrec de Josep Lizandra els propers dies 15, 16 i 17 de maig.

Més informació a:

C.A.T. Centre Artesà Tradicionàrius
Trav. de St. Antoni 6-8 ( entrada per Pç. Anna Frank)
08012 Barcelona
Telèfon 93 218 44 85
Fax 93 415 55 81
tramcat@tradicionarius.cat
www.tradicionarius.cat

Però, tanmateix, aquest ball dels llancers té prou història com per fer-hi esment:

"Es van començar a ballar en salons burgesos, als
balls de l’alta societat (al programa dels balls de
Carnaval de l’any 1860 al Liceu de Barcelona hi
figurava el ball dels llancers), però ràpidament
es van anar escampant en festes populars i van
arribar als llocs més allunyats on han perdurat
fins a temps relativament recents.

Aquest és el cas de Tuixent on, gràcies també al
fet que tenien uns músics autòctons (el ferrer
de Tuixent i els seus fills) que els tocaven cada
any per la festa major, s’han anat conservant en
el record dels habitants actuals i els nens de
l’escola els han recuperat i tornat a ballar
(1988).

Els balladors que varen tornar-los a ballar l’any
1988, gràcies als quals es van poder recuperar,
varen ser: la Maria de cal Foguetó, la Maria i el
Lluís de ca la Llum, el Pere de cal Caterí, el Pep
de cal Jaumet, la Leonor de cal Peritxola i la Pepita
de ca la Polla.(...)"

Trobareu més informació al catàleg en PDF (pàgina 16)

No obstant, si esteu interessats, penseu en la possibilitat de recuperar un patrimoni cultural que mai es va perdre, però poc conegut ( i a més d'un ball de saló al Pirineu)...

Encara que si voleu podeu afegir al llistat a Castelló d'Ampúries (Alt Empordà), on l'Agrupació Mediterrània Dansa també recupera aquesta dansa:

"Coneixem per Llancers un ball de saló vuitcentista que es ballava a les sales de ball catalanes a la segona meitat del segle XIX provinent d’altres països europeus.

D’aquesta peça de ball, se’n feren moltes versions musicals, ja que conservant l’estructura i els compassos, en trobem moltes melodies i arranjaments diferents.

Tanmateix totes les versions coreogràfiques coincideixen en la disposició de les quatre parelles en quadrilla, foren les figures i els desplaçaments que sofriren algunes variacions, segons el lloc on es ballava.

La recuperació de la coreografia corresponent a Castelló d’Empúries va començar amb una recerca exhaustiva dels antecedents d’aquest ball al municipi.

Es varen trobar dues partitures corresponents als Llancers composades per músics de Castelló: la primera amb títol de “Lanceros” i signada per Pau Guanter “Rossinyol”, la segona anomenada “Los Precursores” del mateix compositor, però amb una ressenya final: reducció a piano per J. Blanch. Per tal de poder recuperar la dansa, es varen fer uns nous arranjaments per cobla de la segona partitura trobada ja que correspon a la més utilitzada i coneguda a la vila.

D’altra banda, es varen esbrinar les darreres ocasions en les quals es recordava haver ballat aquesta dansa o intentat fer-ne la reconstrucció: aquest fet succeí en els anys 1920, 1947 i 1948.

Però fou a la Festa de la vellesa del 1948 que els protagonistes de la representació posaren una lletra a la melodia per tal de recordar la coreografia de la dansa. Aquesta lletra i la memòria d’algunes d’aquelles persones que la ballaren ( ara gent gran però amb molta empenta), feu possible la documentació d’aquesta coreografia.

Alguns membres de l’Esbart Mediterrània, aparellats amb la gent gran que va ballar la dansa l’any 1948 i va col·laborar en la recerca van fer un acte de presentació del Llancers de Castelló d’Empúries, el dia 21 d’abril de 2001. Uns dies mes tard, aquest acte es repetí davant la Catedral de Castelló pel programa de TV2 Catalunya en directe."

Inclós podeu descarregar-vos la seva coreografia (diferent de la Tuixent) per anar practicant...