Els Cavallers-Monjos Templers a Barbens....

Imagineu-vos per un moment, precisament la tardor és una època de reflexió i introspecció, que algú molt important (podria ser un rei) al mirar-se els comptes no ho veu massa clar i mira on pot trobar un xic més d’or per poder passar el mes...

Ja s’ho podeu pensar que aquest és un tema clàssic i origen de guerres i de novel·les i pel·lícules. Si a més, afegim el tema dels cavallers templers ja tenim el fil argumental ben definit amb afegitons de llegendes i recerques del San Grial...

Al cap i la fi, és una ordre de cavallers (i també monjos) que va aparèixer amb la primer creuada cristiana de conquesta de Palestina, La seva missió: protegir als fidels. Però, és que a més deixaven diners i cobraven interessos....

Encara que el seu nom “Ordre del Temple”, és el que ha despertat més llegendes. Doncs procedeix del lloc on varen encetar la seva tasca: l’espai del Temple de Salomó a Jerusalem (Israel)

Però, centrem-nos... corria l’any 1307, el rei Felip IV de França té problemes financers (i alguns deutes pendents d’amortitzar amb l’ordre del Temple) i pensa com solucionar-ho i la solució arriba en forma de la Santa Inquisició (sic!).

Quina millor manera de treure-se’ls del davant tot acusant-los de renegar de Crist, de ser homosexuals, de sodomia (encara ara pot ser penat amb la mort o amb presó!)... I de passada la seva dissolució. És el 13 d’octubre de 1307: les seves confessions són aconseguides amb tota mena de tortures prèvies que acaben el març de 1314 la foguera del Gran Mestre Jacques de Molay. Han passat 7 segles...

Sense descomptar que tot commemorant els 700 anys de la desaparició de l’ordre del Temple. El Vaticà traurà a la llum diversos documents no coneguts sobre el judici a l’odre, inclosa una absolució (1308) emesa pel mateix Papa Clement V.

Però, i a Catalunya? El rei de França no va voler ser l’únic dolent de la història i va enviar diverses cartes a diversos reis o governants, com per exemple Jaume II d’Aragó, que en principi no s’ho va creure. Fins que llegint la confessió del Gran Mestre de l’ordre la qüestió exigia fermesa...

Una fermesa (tortures) que no permetien les lleis de la Corona d’Aragó i que el Papa, sota comanda del propi rei, va remetre al arquebisbat de Tarragona... Encara que torturats i tot, un concili eclesiàstic reunit a tal efecte els va trobar innocents! Però, ja era massa tard, el bon rei ja havia obtingut el seu botí: uns quants castells, molt estratègics i totes les terres i ben que els eren atorgats.

Però que us semblaria que tot el que us he explicat es representés teatralment en un indret on van residir els templers? Doncs és aquesta és la fita que han anat perseguint un petit poble anomenat Barbens, de menys de 1.000 habitants, situat a la comarca del Pla de l’Urgell (Lleida).

El proppassat dissabte 20 d’octubre amb l’obra TEMPLERS 1307-2007: 700 ANYS ENRERE A LA CORT DE JAUME II i el diumenge 21 amb la representació del INTERROGATORI DEL COMANDADOR DE BARBENS varen donar bon compliment d’aquest 700è aniversari!!!!

Més informació sobre els Templers?

El Firaire Rodamóns

Què hi ha de nou a l'octubre...

Benvolgudes i benvolguts festaires...

Avui enceto aquest nou bloc de menges, llepolies, costums i curiositats relacionades amb el territori català i amb les persones que generació rera generació l'han esculpit i celebrat.

Tanmateix, penseu que tot just proppassat el bell mig del mes d'octubre encara esteu a temps de conèixer petites notícies de costums que en un moment o altra de la història han estat el patró festiu de unes quantes generacions.

Per tant, de quina manera es pot viure més intensament la festa? Amb el coneixement de la terra que ens acull (i recull).

Segons Joan Amades (Costumari Català) el mes d’octubre no és un mes gaire curull de costums i diades assenyalades ni grans banquets... Però, a pagès haver acabat la verema sense pluges d’última hora o pedregades inoportunes era prou motiu de joia que aviat es veia corpresa per la necessitat de llaurar les terres a fi de tornar a començar el cicle.

Però el bosc es convertia amb la tardor el centre de recollida de diversos fruits... com les castanyes o les pròpies glans de roure.

Sabíeu, tanmateix, que les glans de terra, a part d'alimentar porcs d'alta volada, també servien per altres fites gastronòmiques menys tardanes per fruir, us ho aconsello. Doncs encara es consumeix a certs llocs cèltics del nostre estimat estat ibèric:

PA DE GLA (traducció del castellà)

Aquest pa pot ser consumit durant els Sàbats (indicació presa dels autors per a cèltics convençuts)

Ingredients:

- 2 tasses de llet
- 2 cullerades d’oli o mantega
- 2 culleradetes de sal
- 2 cullerades de llevat
- 4 2/3 tasses de glans polvoritzades
- 1/3 de tassa de mel
- 1/3 de tassa d’aigua tèbia

Procediment:

Les millors glans per utilitzar: castanyes i glans blanques, quan siguin madures, per polvoritzar les glans remou les closques. Bull les glans durant dues hores mínim, canviant l’aigua cada vegada que es torni de color cafè. Després de bullir, les glans haurien de prendre un color cafè fosc. Col·loca-les al forn a 350° durant una hora. Talla-les finament, després moleu-les. Asseca-les de nou al forn durant ½ hora i passa-les una altra vegada pel molí almenys dues vegades.

Escalfa la llet fins que estigui bullint gairebé. Regira en oli o mantega la mel i l’aigua. Aboqueu en un bol gran fins que estigui tebi. Mentrestant dissol el llevat. Regira gradualment amb la gla polvoritzada, Cobreix el bol amb una tovallola i deixa’l durant dues hores en un lloc càlid. Amassa durant 10 minuts. Enrotlla en forma de pastís i col·loca’l en safates greixades per a pa, cuina-ho durant 45 minuts en un forn prèviament escalfat a 375°

Sí voleu més receptes visiteu aquest Web sobre pans cèltics (en castellà)

El Firaire Rodamóns

Viscaaaaaaaaa!!!

ei que bé!!! enhorabona pel bloc!! i per moltes festes!!!

El Bloc dels tallers per a la festa

Hola Festeros

Lluny de webs encotillades, arriba l’espai més fresc i més divertit dels tallers per a la festa. Aquí publicarem l’altra cara de la festa, aquella més entranyable, la que vivim els protagonistes, la més descarada.

Aquí podeu veure a la Blocaira principal ballant com una boja a Isona., en un dels assajos del ball d’Isona que vam recuperar aquest estiu dins la Dinogresca. No em confongueu amb L’alcalde que també ballava.

Ara que ja ens coneixem, em podeu enviar les vostres fotos i notícies. Ben segur que les publicarem.