El bloc de la festa

6a Trobada Nacional de Capgrossos a Juneda

2010-07-02T11:58:00.004+02:00

Benvolguts i benvolgudes,

Encara que la Generalitat de Catalunya intenti posar en una mateixa olla al foc etern la Cultura Popular i la Tradicional, en la que aquest firaire que us escriu no combrega (no sempre han de coincidir... com per exemple els Festival Sonar o el Primavera Sound no són patrimoni de la cultura popular i no pas de la cultura tradicional?) Tampoc és qüestió de perdre de vista que a l'estiu les festes majors, les trobades i les ganes de fer xerinola, tot construint patrimoni cultural dia a dia, són presents de forma més viva!

Teniu plans per aquest cap de setmana? Ja comenceu les vacances? Doncs cap a Juneda (a la comarca de Les Garrigues, penseu en comprar els seus boníssims olis d'oliva arbequina)... no us perdeu un exemple on la cultura tradicional també és fa popular:

6a Trobada Nacional de Capgrossos, Juneda 2010

Els dies 2, 3 i 4 de juliol, tindrà lloc la 6a Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya a Juneda (comarca de Les Garrigues)

La Trobada començarà el divendres a 2/4 de 8 de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa de la Vila, amb una rebuda per part de Consistori a l’Agrupació de Colles de Geganter de Catalunya (A.C.G.C.), autoritats i convidats. A 2/4 de 9 del vespre, el pregó a càrrec del Sr. Joan Reig, l’estrena del Toc de Campanes “CAPS”, i en acabar es farà una representació medieval a càrrec del “Grup Esclat”.

La festa continua el dissabte 3 de juliol, amb la plantada de capgrossos de 4 a 5 de la tarda. A continuació se celebraran: la mostra de Balls de Capgrossos, l’acte commemoratiu dels 25 anys de l’A.C.G.C., l’agermanament amb Occitània i la inauguració del Monument a la 6a Trobada Nacional de Capgrossos 2010. Amb la passejada nocturna i un concert-revetlla a la nit, finalitzarà el 2n dia de la festa.

El diumenge, 4 de juliol, des de les 9 del matí, rebuda i plantada de les colles. A 2/4 de 12 del migdia, gran passejada de tots els Capgrossos fins a la pista Parc Alegria.

Després se celebraran els “Actes Centrals de la 6ª Trobada Nacional de Capgrossos • Juneda 2010”: El traspàs dels Capgrossos de l’A.C.G.C. “Primavera, Estiu, Tardor i Hivern” d’Alcarràs a Juneda. Aquest és un dels actes principals i més emotius. La Trobada Nacional amfitriona s’ha de comprometre a portar-los i a tenir-los en custòdia durant els següents dos anys, fins a donar el relleu a la propera població. Durant el traspàs, i en totes les sortides, els Capgrossos interpreten el seu ball propi: la “Dansa dels Quatrepunts”.

Els tres dies de la Trobada finalitzen amb el lliurament de records i fi de festa.

La dimensió del món geganter català està marcada per les trobades de gegants i capgrossos, fins arribar a les més de 300 que se celebren actualment cada any. Una de les més destacades, juntament amb la “Ciutat Gegantera de Catalunya”, la “Fira del Món Geganter” o la “Trobada de Gegants d’Escola”, n’és la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya, una festa bianual que neix l’any 2000 a partir de la proposta de la colla dels Capgrossos de Capellades i instaurada per l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Els organitzadors volen aconseguir, que la 6ª Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya sigui una Festa, en què les Colles recordin que a l’any 2010 s’ho van passar molt bé a Juneda. Durant els tres dies hi haurà activitats paral•leles: la fira d’Artesans i d’Antiquaris, l’Ajuntament posa a disposició de totes les colles entrada gratuïta a les Piscines Municipals....etc.

Podeu trobar tota la programació de la festa i la relació de les colles participants a: http://webs.gegants.cat/juneda

6 de desembre... Festa de l'Oli!

2009-12-02T15:13:00.001+01:00

Com podreu imaginar aquest cap de setmana tant llarg (pont) per a alguns i fet a trompicons per a altres, té esdeveniments assenyalats... com el de la Festa de l'Oli a la vila de Fatarella (comarca de la Terra Alta).... no cal dir, que l'element gastronòmic per excel·lència, sa majestat l'oli d'oliva, acompanyarà tota la jornada...

Us passem la seva informació:

Benvolguts/des,

L'Ajuntament de la Fatarella, amb la col·laboració dels empresaris, botiguers i entitats locals, celebra, el diumenge dia 6 de desembre, la 11a Festa de l'Oli (Premi a la Iniciativa Comercial 2009 de la Generalitat de Catalunya).

Els actes més destacats del dia 6 són: l'esmorzar a base de clotxa (pa de pagès, botifarra, sardina de casco, tomàquets i alls) i coca d'avellana; la demostració d'elaboració d'allioli; la demostració de la tècnica tradicional de plegar olives; els jocs tradicionals i el taller pedagògic i creatiu amb fang per als més petits; la sortida BTT; la Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals (amb artesans del vidre, de la forja, de la fusta, de la palma, pastes i embotits de la Fatarella, oli d'oliva... i molt més); i les Jornades Gastronòmiques, que permetran als visitants degustar als restaurants de la localitat els principals plats típics de la zona des del dia 5 al 8 de desembre.

Per a més informació, visiteu la web www.lafatarella.org o truqueu al telèfon 977 413 609 (Ajuntament de la Fatarella).

Centenari i exposició de l'Esbart Manresà

2009-10-23T15:37:00.006+02:00

L’Esbart Manresà inaugura Avui l’exposició ‘Esbart i dansa’ a l’Espai 7 del Centre Cultural del Casino

L’acte d’inauguració tindrà lloc aquest divendres 23 d’octubre, a les 8 del vespre, a l’Espai 7 del Centre Cultural del Casino

La mostra ‘Esbart i dansa’ proposa un passeig emocional pels cent anys d’història de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages

Aquest divendres, 23 d’octubre, a les 8 del vespre, l’Espai 7 del Centre Cultural del Casino acollirà la inauguració de l’exposició “Esbart i dansa. Cent anys d’història, cent anys de passió”, amb la presència de Josep Camprubí, alcalde de Manresa, Ignasi Perramon, regidor de Cultura, Josep Sòria, president de l’Agrupació Cultural del Bages, i Lídia Estany, comissària de l’exposició.

L’exposició “Esbart i dansa. Cent anys d’història, cent anys de passió” proposa un viatge en el temps a través de la dansa des d’una entitat centenària, l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages, que aquest 2009 celebra els seus cent anys de vida. La mostra, comissariada per Lídia Estany, s’estructura com una successió d’imatges de tots els temps per transportar al visitant al passat i, així, fer-lo reviure pels cent anys d’història de l’entitat manresana.

Segons la comissària de l’exposició, Lídia Estany, “no és una exposició documentalista sinó emocional. La intenció és obrir els sentits al visitant perquè aquest pugui arribar a l’emoció”.

L’exposició “Esbart i dansa. Cent anys d’història, cent anys de passió” es podrà veure des de d'avui, 23 d’octubre, fins al 8 de novembre, quan es clourà la Mediterrània Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional i coincidint també amb la presentació de l’espectacle ‘Centendansa’, que l’Esbart Manresà oferirà al Teatre Kursaal en el marc de la Fira Mediterrània. Els horaris de visita de l’exposició són de dimarts a diumenge de les 6 de la tarda a les 9 del vespre.

Més informació:
esbartmanresa100@gmail.com - www.esbartmanresa100.blogspot.com

1r Concurs de Narrativa Curta sobre...

2009-10-22T16:07:00.003+02:00

La Coordinadora de Ball de Bastons convoca el 1r Concurs de Narració Curta sobre el ball de bastons, amb l’objectiu de divulgar el món bastoner.

S'adreça a tothom que vulgui escriure sobre el ball de bastons, sense límit d´edat.

Els escrits s’hauran de presentar en llengua catalana i haurà dues categories (fins a 17 anys i a partir de 18 anys).

Els treballs s´han de lliurar a la seu de la Coordinadora, de Ball de Bastons de Catalunya, C/ Arquímedes, 30, 08030 – Barcelona.

El termini de presentació acaba el 30 de novembre de 2009.

La dotació dels premis d´aquest concurs, per cada una de les categories, serà de:

1r premi : 400 €
2n premi: 200 €

Podeu consultar els bases a: http://www.balldebastons.info/node/370

Correfoc Nudista com a forma de protesta...

2009-10-07T10:39:00.004+02:00

Com ha sabeu, uns dels grans patrimonis culturals de Catalunya són les Festes del Foc on diables, dimonis, bestiari i figures mitològiques fan de la pólvora i dels petards, veritables obres d'art de la festa catalana i mediterrània per excel·lència...

Doncs sembla que la "famosa" directiva europea que limita considerablement l'accés dels ciutadans a tals esdeveniments de caire "diabòlic" (ai! aquests Luterans i Calvinistes europeus!!) vol ser transposada quasi directament pel govern espanyol...

Tots i els 7.000 assistents a la manifestació de Barcelona del proppassat dissabte 5 de setembre no sembla que hagin convençut al govern amb seu a Madrid.

No hem d'oblidar que l'acte de protesta estava convocat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i la Coordinadora de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona. A més va comptar amb la presència de la majoria de presidents i directius de les federacions associades a l’ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA així com nombrosos representants polítics i institucionals. Podeu accedir al seu manifest llegit pel músic Pep Sala.

Doncs ara, per tornar a recordar a qui toqui del govern espanyol que amb la Cultura Catalana no s'hi juga al fet i amagar amb excuses de mal pagador...s'organitzarà un correfoc prou original: serà "Nudista"...

Bé, no del tot... les colles que organitzen demana vestir "adequadament":

Homes: Espardenyes, Tanga i Mocador.

Dones: Espardenyes, tanga, mocador i sostenidors!!!

Apunteu lloc, dia i hora:

Llorenç del Penedès (Baix Penedès), dissabte 10 d’octubre, a les 6 de la tarda.

El programa:

18:00 h. Rebuda de totes les colles participants

Seguidament, cercavila-manifestació pels carrers del poble

En acabar, lectura del manifest

Encesa conjunta de totes les colles participants

A continuació piscolabis per a tothom i MANI-FESTA concert GRATUÏT

Més informació:

Xavi Doblas, T.626403600 correfocnudista@gmail.com

Martí Giralt, T. 660172776

Agrupació de Bestiari – T 938902455 - info@bestiari

www. diables.cat

www.bestiari.cat

No us ho perdeu, veure diables quasi despullats encara no s'havia vist mai ni aquí ni a l'infern!!

El Firaire Rodamóns

Ball de LLémena...

2009-10-01T15:15:00.004+02:00

Us recomanem per aquest cap de setmana, 3 i 4 d'octubre el Ball del Llémena... un festival de música i dansa tradicional, que enguany, assoleix la seva 10a edició.

On? doncs, a Sant Gregori i Cartellà (Vall de Llémena), a la poc coneguda comarca del Gironès (bé, la ciutat de Girona és molt coneguda... però i la resta de la comarca?)

Us fem cinc cèntims de quin serà el programa... no obstant, us avisem que ja s'han exhuarit les places per als tallers...

Tallers

Carles Belda: acompanyament de la cançó improvisada
Sebastià Bover: fandango de Mallorca / balls compostos mallorquins
Caterina Canyelles: la cançó improvisada al ball
Ramon Cardona: Mutxikoak
Laury Gingreau, Mélissa Gingreau, Antoine Turpault: violun tradiciounàu / dances dau Poetou
Àlex Gonzàlez, Miquela Rigo: mateixes del Llevant de Mallorca
Ives Gras: la borrèia planièra e lo branle del Naut-Agenés
Joan Antoni Làzaro: danses del Renaixement
Christian Pacher: violun tradiciounàu / dances dau Poetou
Maria Perelló: iniciació a les jotes i els boleros de Mallorca
David Ripoll: iniciació a la dansa tradicional als Països Catalans i Occitània
Xavi Rota: cançons per ballar / iniciació als balls de parella vuitcentistes

Nit de la Dansa (Espai La Pineda de Sant Gregori: entrada lliure) el 3 d’octubre

- A les 18 h

Ball amb S'Estol des Gerricó, i simultàniament

Animació infantil amb El somni del drac

- A les 20 h SOPAR POPULAR

- A les 21.30 h, ball amb:

La Bisbal Jove
Carles Belda
Dyouk+Christian Pacher
Bruel

Durant la nit, espectacle visual amb Alquímia del Sol.

A més... aprofiteu l'avinentesa per a visitar la Vall de LLémena.

El Firaire Rodamóns

La llegenda del Pou Bo... de Torregrossa (Lleida)

2009-09-21T10:48:00.010+02:00

“Fa molts i molts anys, quan les graneres encara es feien amb les mans hi havia a Torregrossa un pouer tan pobre i amb tanta canalla que les jornades de treball no li arribaven per poder-los-hi donar de menjar.”

Amb aquesta entradeta, us podeu fer una idea de la pobresa que devien passar i a més, l'aigua del Pou no era del tot plaent....Per això mateix, si no hagués estat per l'ajuda del Diable Major... i l'astúcia de la dona del pouer!!!

Doncs, el poble de Torregrossa com a homenatge a la parella, varen decidir crear dos gegants...i fer una festa on se'ls batejaria a ambdós... el propassat diumenge 6 de setembre...

Com podeu veure, aquí tenim els dos gegants... amb la cara tapada....

Però, qui és el tercer... molt aviat ho desvetllarem!!

Seguim....

Si us fixeu bé, l'expectació era ben grossa!! Sense descomptar, que els protagonistes de la fotografia, estan molt contents... perquè?

Han ajudat a que aquesta festa es fes realitat... però com a sorpresa se'ls va amagar la cara dels dos gegants i la identitat secreta del tercer!!

No ens hem d'oblidar, també dels cincs nans, que no varen voler sortir a les fotos... si en són de capçuts!!!

Per fi ja els podem veure les cares... i a més, ja s'ha desvetllat els seus noms:

Són la Vicenta i en Roc!!! Els dos pouers del Pou Bo...

I el tercer? Tan ben posat! Amb uniforme!!!???

Ah! ens ho acaben de comunicar, la població de Fraga els ha regalat un policia... amb prevenció que la parella torni a demanar dels serveis del Diable Major!!!

Fins aviat!!

El Firaire Rodamóns

Festa Major d'Arboç del Penedès... bones notícies!

2009-09-07T15:06:00.005+02:00

De ben segur, que si pregunteu a qualsevol colla de diables (o a algun que vagi separat del grup), quina és la festa més sonada, explosiva, infernal i mítica (no en concepte cristià, sinó per la quantitat de material pirotècnic i colles que s'hi apleguen) us diran que la Carretillada del Ball de Diables de la Festa Major de l'Arboç del Penedès (22 d'agost)!

I si no us creieu llegiu un petit tros de l'article sobre el Ball dels Diables d'Arboç, el lloc web festes.org: "transforma la localitat en una autèntica expressió de l’infern a la Terra."...

Encara que la paraula "centúria" ja no és gaire emprada com mesura del temps, el Ball dels Diable n'acumula una una i mitja (150 anys), segons ... per tant, això de "l'infern a la Terra..." ja fa prou temps que dura o no?

Però, si hi pensem... tant de temps fent que, per un dia, l'Arboç es converteixi en un infern... no ha de tenir un premi per tant esforç, de caire terrenal?

Doncs sí, en la seva justa mesura a tant esforç diabòlic, el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha atorgat a la Festa Major d'Arboç del Penedès la menció de Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

Però, les bones notícies no acaben aquí: D’altra banda, el Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya també ha comunicat a l'Ajuntament de l'Arboç que declararà elements patrimonials d'interès nacional el ball de diables (1876), la Carretillada, el ball de bastons (1770), els gegants (1770) i l'exhibició castellera amb les seves particularitats i les seves músiques. L’Arboç (el Baix Penedès) celebra la seva Festa Major en honor al patró sant Julià, que celebra la seva festivitat el 22 d'agost.

Si voleu teniu més informació...http://www.festes.org/articles.php?id=157

Us animem a reservar l'agenda de l'any que ve, per veure tant infernal esdeveniment (i altres activitats que també us recomanen)

El Firaire Rodamóns

L'home de ferro i altres històries...

2009-07-22T10:30:00.004+02:00

Sempre és un goig saber que la Cultura Popular no és un coneixement antic i aturat... sinó un coneixement que s'actualitza, es reinterpreta i es divulga sense perdre les essències, però si canviant les formes i inclús com arribar a tots els públics...

Doncs si voleu veure un clar exemple de tot plegat, demà (últim dia i última oportunitat) podeu anar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l'hora? les 20h, el lloc? la biblioteca del museu i, a més, l'acte és gratuït...

Què hi trobareu? Prepareu-vos.... un personatge màgic: el Cavaller d'Espinzella, armat d'una brillant armadura i d'una recopilació de diverses llegendes de Castells Catalans: "Les llegendes del Cavaller d'Espinzella...

Però... no són les seves úniques armes, el seu ús de l'oralitat i de la dramatització us sobtarà i emocionarà per la seva intensitat. Tanmateix, descobrireu que les llegendes també us poden divertir i, com qui no vol, us palesaran que la cultura popular també és saviesa a tenir en compte!

A més, per si no ho sabíeu tot plegat està organitzat per "Black Museum Club, Cultura i Altres Vicis"... no cal dir, que la Cultura en totes les seves vessants, pot arribar a ser molt seductora i trepant!

Paraula d'un firaire que s'ha recorregut mig món de dia i mig de nit!

Grans i petits, no us ho perdeu!

El Firaire Rodamóns

Més Fotos de la Festa de Lilla...

2009-07-22T10:11:00.007+02:00

Un veí de la població de Lilla, en Jordi Yebra, ens ha fet arribar dues imatges més de la Festa de l'Era...

L'autor de les fotografies és el mateix veí que ens l'ha remés: en Jordi Yebra

Com podeu veure, la primera foto podeu veure quina vestimenta es portava per les feines de segar i batre...

En la segona, més avall, es mostra (en conjunt) les tasques de l'era.

La Festa de Lilla, algunes imatges...

2009-07-08T12:28:00.028+02:00

El proppassat 28 de juny (d'enguany!) varem assistir a la Festa de l'Era a la població de Lilla (comarca de la Conca de Barberà, Tarragona)

Una festa que recull els costums dels nostres ancestres (bé no tots...) en la preparació de les eres abans de començar a batre el blat recollit.

A fi d'il·lustrar la jornada, us en fem cinc cèntims en forma de fotografies. Com podeu veure a l'esquerra, la seva vestimenta és fidel a l'original que es feia servir llavors.

Sense descomptar que també ho havia viscut de petita i potser de més gran (no vàrem aclarir si hi va participar...).

Per tant, el valor de la foto és pura etnologia vivent! Mireu-vos-la ben bé!

Però... no tothom era del poble!

Si us fixeu en la imatge de la dreta, tot havent-se posat el clàssic barret de palla per passar desaparcebuts!

La seva manera de vestir els delata com a observadors... però qui seran?

Els seguirem... Això sí, sense que ho sàpigan!

Je, je!

Aquí els tenim... definitivament no són de la pagesia.

A més, us heu fixat com somriuen? M'han descobert!!

En deuen estar preparant una de molt grossa...

Ai, ai, ai!! què patirem?

Per fi hem pogut agafar un de sol!

Si volia passar desaparcebut, us ben puc assegurar que aquest vano no s'adiu pas amb la figura del pagés suat i esgotat desprès de segar durant diversos dies...

Però, desprès d'insistir sobre que feien a Lilla en plena festa, sols m'ha constestat amb un somriure!! Vaja, a més a més el veig molt relaxat!!

Sé que tenen quelcom a veure amb la Festa de la Era, però no sé pas què hi fan!

O potser ja ho han fet? Seguirem investigant!!

La Festa de les Trementinaires...

2009-05-13T15:45:00.005+02:00

Ahir parlàvem de Tuixent en motiu de l'Escola de Folk i el curs "Llancers de Tuixent i altres danses del Pirineu"... però, teniu un altre motiu per visitar el poble!

La Festa de les Trementinaires! Els dies 30 i 31 de maig!

Heu sentit parlar de les Trementinaires? Per un cantó, en plena crisi demogràfica (estem situats a mitjans del segle XIX) de trobar aixopluc propi i feina dignes (la població estava creixent i la terres dels Pirineus prou dura per l'agricultura i la ramaderia no podia satisfer la puixant demanda) va fer que una part molt important de la població anés a cercar contrades més riques uns de forma permanent i altres per temporada....

Però, no tothom! Tal com llegim:

"I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien "guarint i curant tots els mals".

No obstant, per l'altra cantó, un altre pilar fonamental, fou la transmissió oral, que generació rere generació va acumular uns coneixements que moltes companyies farmacèutiques ja voldrien:

"La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys."

Però, d'on ve la seva denominació, "Trementinaire"? D'una de les substàncies que feien servir per guarir, la "trementina":

"El procés original d’elaboració de la trementina comença amb l’extracció de la resina del pi roig. Aquesta, un cop purificada, està llesta per utilitzar. El seu aspecte, quan és freda, és sòlid, cristal.lí i brunenc.

La composició que se’n coneix, és la d’una trementina reelaborada a partir de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega grega- i a les farmàcies, l’essència de trementina.

Cada trementinaire fabricava així la seva pròpia trementina, i se’n podien trobar de diferents textures, colors i fluïdeses. L'ús més freqüent que es dóna a la trementina és en forma de pegat sobre la zona afectada.

Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d’aranya o d’escurçó, per a les úlceres i grans infectats."

Però, no es quedaven en la trementina i prou, clicant tindreu molts més exemples i visitant el seu museu, encara més...

També us recomanen, també aquest Treball de recerca de Batxillerat de Lídia García i Judit Canadet

Aneu a la festa i visiteu el museu, un cap de setmana de festa i de saviesa popular enmig dels Pirineus!

Escola Folk del Pirineu...

2009-05-12T12:33:00.004+02:00

L'any 1996 es va encetar la programació que el Centre Artesà Tradicionàrius juntament amb la Conselleria de Cultura, tal com podem trobar al lloc web del CAT: "Tretze anys de programació ininterrompuda que el CAT Centre Artesà Tradicionàrius i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van iniciar (..), amb col·laboració de l’associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu."

En aquesta edició es torna a portar a terme els anomenats Tallers d'Arsèguel... encara que l'escola també la podem trobar a la Vall de Boí i les Valls d'Àneu...

Però, el més destacable és que que en aquesta edició, hi podem afegir la població de Tuixent amb el Taller de "Els llancers de Tuixent i altres danses del Pirineu" A càrrec de Josep Lizandra els propers dies 15, 16 i 17 de maig.

Més informació a:

C.A.T. Centre Artesà Tradicionàrius
Trav. de St. Antoni 6-8 ( entrada per Pç. Anna Frank)
08012 Barcelona
Telèfon 93 218 44 85
Fax 93 415 55 81
tramcat@tradicionarius.cat
www.tradicionarius.cat

Però, tanmateix, aquest ball dels llancers té prou història com per fer-hi esment:

"Es van començar a ballar en salons burgesos, als
balls de l’alta societat (al programa dels balls de
Carnaval de l’any 1860 al Liceu de Barcelona hi
figurava el ball dels llancers), però ràpidament
es van anar escampant en festes populars i van
arribar als llocs més allunyats on han perdurat
fins a temps relativament recents.

Aquest és el cas de Tuixent on, gràcies també al
fet que tenien uns músics autòctons (el ferrer
de Tuixent i els seus fills) que els tocaven cada
any per la festa major, s’han anat conservant en
el record dels habitants actuals i els nens de
l’escola els han recuperat i tornat a ballar
(1988).

Els balladors que varen tornar-los a ballar l’any
1988, gràcies als quals es van poder recuperar,
varen ser: la Maria de cal Foguetó, la Maria i el
Lluís de ca la Llum, el Pere de cal Caterí, el Pep
de cal Jaumet, la Leonor de cal Peritxola i la Pepita
de ca la Polla.(...)"

Trobareu més informació al catàleg en PDF (pàgina 16)

No obstant, si esteu interessats, penseu en la possibilitat de recuperar un patrimoni cultural que mai es va perdre, però poc conegut ( i a més d'un ball de saló al Pirineu)...

Encara que si voleu podeu afegir al llistat a Castelló d'Ampúries (Alt Empordà), on l'Agrupació Mediterrània Dansa també recupera aquesta dansa:

"Coneixem per Llancers un ball de saló vuitcentista que es ballava a les sales de ball catalanes a la segona meitat del segle XIX provinent d’altres països europeus.

D’aquesta peça de ball, se’n feren moltes versions musicals, ja que conservant l’estructura i els compassos, en trobem moltes melodies i arranjaments diferents.

Tanmateix totes les versions coreogràfiques coincideixen en la disposició de les quatre parelles en quadrilla, foren les figures i els desplaçaments que sofriren algunes variacions, segons el lloc on es ballava.

La recuperació de la coreografia corresponent a Castelló d’Empúries va començar amb una recerca exhaustiva dels antecedents d’aquest ball al municipi.

Es varen trobar dues partitures corresponents als Llancers composades per músics de Castelló: la primera amb títol de “Lanceros” i signada per Pau Guanter “Rossinyol”, la segona anomenada “Los Precursores” del mateix compositor, però amb una ressenya final: reducció a piano per J. Blanch. Per tal de poder recuperar la dansa, es varen fer uns nous arranjaments per cobla de la segona partitura trobada ja que correspon a la més utilitzada i coneguda a la vila.

D’altra banda, es varen esbrinar les darreres ocasions en les quals es recordava haver ballat aquesta dansa o intentat fer-ne la reconstrucció: aquest fet succeí en els anys 1920, 1947 i 1948.

Però fou a la Festa de la vellesa del 1948 que els protagonistes de la representació posaren una lletra a la melodia per tal de recordar la coreografia de la dansa. Aquesta lletra i la memòria d’algunes d’aquelles persones que la ballaren ( ara gent gran però amb molta empenta), feu possible la documentació d’aquesta coreografia.

Alguns membres de l’Esbart Mediterrània, aparellats amb la gent gran que va ballar la dansa l’any 1948 i va col·laborar en la recerca van fer un acte de presentació del Llancers de Castelló d’Empúries, el dia 21 d’abril de 2001. Uns dies mes tard, aquest acte es repetí davant la Catedral de Castelló pel programa de TV2 Catalunya en directe."

Inclós podeu descarregar-vos la seva coreografia (diferent de la Tuixent) per anar practicant...

Bicentenari de la Batalla de Valls...

2009-02-25T16:08:00.002+01:00

Poques vegades, es fan celebracions de batalles perdudes.... Encara que sempre podem trobar excepcions... no tant sols a nivell d’una batalla (alguna es va guanyar en contra de les tropes borbòniques), sinó de tota una guerra: la de secessió del segle XVIII a Catalunya i la seva sagnant derrota.

Però, tanmateix, la majoria de vegades les commemoracions són de victòries... com per exemple a Irlanda del Nord... Un lloc on sembla que les armes hagin callat , però no pas la Ordre d’Orange, una organització fraternal (bé, no pas amb tothom) de religió protestant i fundada el 1795 que té el costum de commemorar la derrota dels catòlics d’Irlanda cada mes de juliol...

Però, no de qualsevol manera.. sinó desfilant per les barriades catòliques d’Irlanda del Nord (no serien gaire ben rebuts més avall, cap a la resta de l’illa, a Irlanda). No obstant, per sort de la població civil no tots els països del món es commemoren les batalles o les guerres d’aquesta manera...

La gran majoria prefereix recrear les batalles d’on varen sortir guanyadors... en aquest aspecte els EUA són uns veritables especialistes. Encara que, quasi naturalment, són els guanyadors qui recreen els dos bàndols. Una qüestió que demostra una molt bona salut de la pau!

Tanmateix, a Europa, s’està estenent associacions que tot recreant uniformes, tàctiques, armes i batalles viatjant a altres països per oferir una versió més fidedigna de l’enfrontament, especialment de l’època de Napoleó...

Precisament, retornat a la frase de l’entradeta, destaquem que es commemora una derrota en una batalla (no pas en la guerra, però ben bé no sé fins a quin punt la tornada de Ferran VII va ser una bicoca!): el bicentenari de la Batalla de Pont de Goi (25 de febrer de 1809, Valls, comarca de l’Alt Camp) de l’exèrcit espanyol a mans de l’exèrcit napoleònics. És a dir la Guerra del Francès...

Encara que un any abans, la Batalla de Bailén no va portar gaire bons presagis als francesos!

No obstant, tornant a l’època moderna, no podem menysprear que aquest tipus de commemoracions (precisament aquests últims anys, s’han celebrat diversos actes relacionats amb la Guerra del Francès) han esdevingut potents eines de promoció de turisme cultural i de recuperació del patrimoni (costums, gastronomia, balls...)

Des d’ahir mateix (dimarts 24 de febrer) i fins el proper diumenge 1 de març la ciutat de Valls es proposen diverses conferències, tallers gastronòmics i de teatre, exposicions, concursos caminades, itineraris per la zona de la batalla... i, realment interessant; una recreació històrica de la batalla...

Per més informació sobre totes les activitats i saber més sobre la història, descarregueu-vos aquest document.... no us ho perdeu!

Mercat Romà d'Iesso....

2008-07-29T13:21:00.004+02:00

El proppassat dissabte 19 de juliol es va celebrar la 12a edició del Mercat Romà de Iesso (declarada festa local d’interès turístic de Catalunya), encara que a la mateixa setmana (del 14 al 18 de juliol) sota el nom de Cap vespres a la romana es van realitzar diverses activitats de difusió de la cultura i costums romana, inclosos diversos tallers i cursos amb molt d’èxit de participants i de públic...

Però, tot tenint en compte que a la mateixa població és un important jaciment de l’època romana i és seu d’un Curs d’arqueologia que ja ha complert la segona edició aquest mateix mes de juliol.... Això deu voler dir que ja hi quelcom important darrere? Primer de tot... la antiga ciutat d’Iesso estava (bé encara hi és) sota l’actual ciutat de Guissona (Segarra).

Però anem pels seus ciutadans... Just abans d’esdevenir romana hi havien els lacetans, ibers de la Catalunya Central (segons en parlen dos autors: Plini el vell i Ptolomeu).

Els seus àmbits de influència se centraven en la comarca del Bages, amb extensions cap a Ponent, l’Anoia, el Solsonès i, la Segarra (bé, en aquella època no existien com a tal, però se’n podeu fer una idea) Veritablement eren en ple centre de Catalunya...

Segurament ja devien disposar del seu propi mercat, doncs la seva ciutadella més important en aquells moments era, precisament, la futura Iesso (una situació privilegiada que els romans van saber aprofitar-se...)

Però, com sempre passava, la qüestió va canviar quan arribaren els romans... Primer de tot un xic de sang i foc esfereïdora i molta resistència... S’ha de dir en honor dels Lacetants que juntament amb lleidatans (ilergets) i osonencs (ausetans) varen donar molt, però molt “mal de cap” a l’imperi romà...

Fins al punt que tot un Cònsol (magistrat suprem de l’imperi Romà) en aquest cas en Marc Porci Cató Censorí, va haver de venir amb l’exèrcit més gran que havia enviat el Imperi fins llavors. Corria l’any 195 a.d.C.

Ja us podeu imaginar com va anar... Els pocs que varen sobreviure van ser venuts com a esclaus... I, els que no van oferir resistència no van pensar pas en tornar-hi a la resistència!

No obstant, per poder parlar de la gran ciutat, hem de parlar la ciutat ja totalment romana i fundada a l’any 100 a.d.C. Però no creieu que fos petita...les seves mesures estaven entre 15 a 18 hectàrees.Penseu que el “Cap i Casal”, Barcino, (en aquella època encara no ho era pas!) “sols” en tenia 10 i que la capital imperial (o republicana): Tàrraco, en feia entre 70 ó 80 ha.

Sense descomptar, que per apaivagar un xic els ànims dels vilatans d’Iesso i de tota la comarca, la ciutat disposava d’unes Termes de quasi 3.000 metres que es van posar al descobert tot just l’any proppassat (banys calents, sauna, àrea tèbia, aigua freda, massatges, esport, piscina descoberta... tot un luxe de capital!)

Però, anem per la part més comercial... S’ha descobert en les excavacions que la producció de vi era de caire industrial, sense descomptar una important explotació agrària... A més, el seu mercat va esdevenir un dels més importants de la Catalunya central durant més de set segles... fins que es va perdre el rastre en arribar els visigots (segle VI) i després el sarraïns (segle VIII).

No se’n va sentir parlar de nou de la vila fins el segle XI... Però tants canvis havien desmillorat notablement el seu mercat romà.... Però, per fer boca per la propera edició, podeu visitar el jaciment amb més de 20.000 metres quadrats convertits en Parc Arqueològic i el Museu Eduard Camps on trobareu importants peces...

Salutacions,

Firaire Rodamons

Sobre Cultura Tradicional i Popular...

2008-06-11T11:45:00.007+02:00

Tal com us avançava en l'anterior comentari, parlarem de què entén la Generalitat de Catalunya per cultura tradicional i popular...

Primer de tot veiem que, segons ells, no hi ha cap mena de diferència... Fem-nos unes quantes preguntes:

La cultura tradicional és d’arrel popular, no hi cap dubte, però... tota la cultura popular és tradicional?

La resposta? Us dono algunes dades per reflexionar (je, je!) Es pot considerar tradicional, un festival de música electrònica com és el Sonar? I, potser, popular?

Si comptem amb el gran nombre de persones que hi van, certament el podríem qualificar de “conegut” o inclús podríem arriscar-nos a definir-lo com a “cultura popular”... Segur que algú de vosaltres em dirà que també pot entrar en consideració de un partit del Barça en les seves èpoques glorioses.

Tanmateix, anem al tall! No oblidem que hem de partir d’un fet inqüestionable, el Fútbol Club Barcelona parteix d’una premissa ben clara: és un club per a socis. Per tant, ja no estem parlant de quelcom “popular”, per molt que ho sembli... També era el cas del Gran Teatre del Liceu fins a la seva actual etapa de gestió pública.

En canvi, el fet que un festival, un esdeveniment o una obra de teatre estiguin destinades, en principi, al gran públic pressuposa un caire popular... Una altra qüestió és si pot interessar més o menys. Encara que sempre pot sortir algú, d’entre el públic, i dir que certs “productes culturals” estan dins la secció “alta cultura”...

A veure, un dels fets inqüestionables de la nostra societat és la universalització de l’educació primària i secundària... Si volem criticar la falta de formació en aquestes etapes educatives sobre com entendre totes les manifestacions culturals que esdevenen en la nostra època, ja toquem a altes esferes governatives (je, je! Tot just estem en una campanya de foment de la lectura...)

Però si comptem que l’accés als museus no és un luxe, que el Palau de la Música precisament no és per a aristòcrates o que el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure són de gestió pública, encara podem defensar el concepte “alta cultura”? Això, sense parlar que la cultura tradicional no sempre és tant popular com hauria de ser... Precisament us convido a conèixer-la amb més profunditat a Barcelona, els dies 21, 22 i 23 (teniu revetlla inclosa) al Moll de la Fusta...
Més informació en aquest Llloc Web.

Salutacions

El Caganer Il·lustrat

Ja tenim nova Bèstia al Costumari Català...

2008-06-06T13:11:00.005+02:00

Benvolgudes i benvolguts,

Sempre és un goig anunciar el naixement de noves criatures, sobretot si són de caire satànic i passen a formar part del Bestiari Popular!!

Els pares de la "criatura" són uns joves emprenedors pertanyents al Grup de Diables “Rigor Mortis” de Solivella, associació cultural de diables creada el 1989 que juntament amb l'ajuntament de Solivella (Conca de Barberà) han portat a terme el Taller de construcció de "La Bèstia"...

Penseu que és una actualització del mite de Persefone (mite grec) o Proserpina (versió romana o llatina), filla de la deessa Ceres (molt vinclada al proveïment dels recursos alimentaris de la Naturalesa) va tenir la mala sort d'estar en el lloc equivocat quan el déu Hades (sotsmon o en versió moderna "cristiana", l'infern) va sortir amb ganes de trobar parella... la mare no s'ho va agafar gaire bé!

Gràcies a un acord diplomàtic entre Zeus (el pare de la noia) i el "marit" (per així dir-ho)... es va permetre que la noia anés a veure als seus pares sis mesos a l'any... La gràcia d'aquesta arribada és que s'actualitzat l'aspecte de la noia! Un xic més d'acord amb el seu lloc de residència habitual...

Tot plegat es presentarà el dissabte 21 de juny pel tard a "La Nit dels Walpurgis. L'arribada de Proserpina"

No us ho perdeu, gaudireu de la festa i serà un bon preludi d'entrada als solstici d'estiu... Tanmateix aneu amb compte amb els diables!!!!

Salutacions,

El Firaire Rodamóns

Cercaviles Nocturnes o Cants d'Albades

2008-06-02T10:18:00.013+02:00

Benvolgudes i benvolguts,

Enceto aquest mes de juny, tot fent referència a la proppassada edició del Cercavila Nocturna de Tàrrega (16 de maig de 2008 i molt espectacular, val a dir!), que aprofita una feta, gens agradable, de l'any 1325 ocorreguda a la mateixa població...

Imagineu-vos-ho: esteu interessats en una noia determinada i tot aprofitant, com qui no vol, un cercavila nocturn (penseu que no n'hi havia gaires ni abans ni ara) porteu a dos joglars a cantar albades de caire amorós... Però, la bellesa de jove també havia fet estralls en un altre jove!

El qual, amb molt mala llet, va decidir acabar a pedrades l'albada. Sabeu qui va rebre? Doncs un dels joglars, que ni tant sols tenia el plaer de conèixer a la donzella, va morir al cap de pocs dies... Fins i tot va haver-hi un judici amb tots els ets i uts de la vida comtemporània...

Però, les albades servien sols per cants amorosos? Una primera qüestió, és que aquesta costum ja sols es conserva al País Valencià (o Comunitat Valenciana, per qui s'ofengui). Encara que la temàtica pot ser molt diversa (no tant sols satírica). Us oferim un exemple pràctic des del poble de Betèra (comarca del Camp de Túria) en forma d'extracte (cliqueu aquí per veure la font):

"Les albades es canten passades les dotze de la nit fins a l'alba, davant de les cases, fent-ne ronda tota la nit; de vegades es canten per a fer-li homenatge a una personalitat. Els instruments que acompanyen són el tabalet i la dolçaina, que fan la introducció i, després, comença el cant. Sempre es cantat per dues persones, la primera entona els dos primers versos de la quinteta i la segona l'acaba. L'albada finalitza al so del tabalet i de la dolçaina.

La nit del 15 d'agost és la nit d'albades per al poble de Bétera. A les 24 hores, comença la ronda a la porta de l'Església de la Puríssima, on el grup de cantadors i cantadores, acompanyats pel versador, el tabalet i la dolçaina canten a la Mare de Déu i a Sant Roc. (es completa en el capítol Vll)

El versador és la persona que improvisa les cobles que entonen els cantadors en cada ocasió; hi ha solemnes, sentimentals, humorístiques, d'alabança, burlesques, etc."

No obstant, encara que us sembli carrincló, podreu estar tranquils ... Les actuals Nits d'Albades, on es combina la tradició i la modernitat en format musical, encara tenen molta vida... Per exemple les de Benimantell i gràcies a personatges com Pep Gimeno "Botifarra". Precisament, ho va demostrar al concert que va oferir a la 9a Fira de Música al Carrer de Vila-seca (el qual va emetre 's en directe per Internet). Mireu aquí el resum del seu concert.

Tornaré aviat... Hem encetat un mes molt propi de esforç i de treball (pel juny la falç al puny!) i la nostra xafarderia sempre està i estarà al vostre servei!

Salutacions,

El Firaire Rodamóns

Sobre "Caragols" d'interès nacional...

2008-05-19T12:57:00.015+02:00

Aprofito la meva tornada per parlar de l'aplec del caragol, els dies 23, 24 i 25 de maig... una trobada de fatal conseqüències per uns quans milions d'individus banyuts, que sofriran sota la closca les més diverses formes de cuina i foc (a la brutesca, a la gormanda, a la cassola, a la llauna, amb salseta, sense salseta...)

Tanmateix, tot convidant-vos a veure i tastar tal festa.. No sé, penso que l'any 2002 se la va declarar Festa tradicional d'interès nacional. Sense descomptar que al cap de dos anys (2004), rebia el títol de Festa d'interès turístic nacional (aquesta ve de Madrid).

Alguna vegada us he parlat de com la Generalitat té per costum no distingir de manera clara la cultura de vessant tradicional de la popular. Un exemple d'això últim, una jornada sobre l'evolució de la cultura popular des de la Sardana fins el festival Sonar (aquest era el títol) i, vés per on, em van parlar que la Sardana encara gaudia de bona salut!

Ara, ens posem en el cantó contrari, l'aplec és una festa molt respectable: menjar grans quantitats de caragols. Però pensem que encetada l'any 1980, se la considera tradicional! Naturalment rep ajudes de la Generalitat... Sense descomptar la consideració de Festa tradicional d'interès nacional (vegeu la resta de la llista)

En canvi, posant-nos en la pell de una tradició un xic més històrica i poc recolzada per la Genralitat: la Festa de les Trementinaires. una festa que recorda de com dones d'Alinyà, La Vansa i Tuixent (l'Alt Urgell) al llarg de molts segles i fins mitjans del segle XX, van esdevenir expertes guaridores mitjançant el coneixement d'herbes remeires. Un nivell de saviesa tal, que segons expliquen, es remarcable el cas d'una trementinaire que va arribar a conèxer més de mil espècies d'herbes amb propietats sanitàries.

Je, je! Suposo que els pegats de tementina (molt bons per als cops, el dolor o inclós per a les úlceres, entre altres aplicacions) no tenen el mateix atractiu que els banyuts fets a la brutesca!

Però seguim amb la nostres ganes de fer la punyeta, que entén la Generalitat per cultura tradicional i cultura popular? Intentarem explicar-vos-ho en el proper bloc!

No us oblideu de posar-vos el tovallons a tall de pitets, que menjar "caragols" embruta!

El caganer il·lustrat

El Ball de les Gitanes...

2008-05-15T10:15:00.007+02:00

Benvolgudes i benvolguts,

Desprès d'una quants mesos torno a ser aquí... Penso que l'ocasió s'ho val! Us vull fer a mans el treball de recerca sobre el Ball de Gitanes, de Raimon Casals i Canalias i editat pel Ajuntament de Sant Pere de Ribes, on podreu trobar els seus orígens, els components coreogràfics, teatrals i tradicionals... que fan de del Ball de les Gitanes una de les danses més conegudes i interpretades!

Si us agrada la recerca de les tradicions, a més de ben explicades, no podreu deixar de llegir-vos-el... És un document de 16 pàgines amb molt de suc. Per baixar-vos-el cliqueu

Bon ball de gitanes!

Salutacions de qui us escriu...

El Firaire Rodamóns

REBOBINEU , SI US PLAU (Be kind rewin)

2008-04-29T16:14:00.002+02:00

Benvolguts blocaries,

El diumenge a la tarda , avorrida, tirada al sofà de casa , en plena depressió dominical , menjant xocolata per aixecar l’ànim vaig decidir de bones a primeres anar-me’n al cinema . Cinema que tinc a la vora de casa –no sigui que em cansés caminant- a veure alguna pel·lícula que m’aixeques la moral . Alguna cosa que em fes riure .....o millor dit somriure perquè el meu sentit de l’humor és negre i no ric amb el que la gent normalment riu.

Vaig deixar-me arrossegar a veure “ Rebobineu , si us plau” una pel·lícula d’en Michel Gondry.

La veritat és que durant mitja pel·lícula vaig estar pensant que cony faig aquí ...tothom riu i a mi no em fa gràcia res . Com diria la meva àvia era una pel·lícula “ desubstanciada” , però oh! sorpresa quan me’n vaig adonar que la cinta s’endinsava cap un tema que m’atrau molt : la cultura de la participació , de la creativitat , de la cohesió social d’un barri americà.

“Rebobineu, si us plau” és el retrat d’una imaginació sense costos i el producte d’una imaginació sense límits , d’una sensibilitat autèntica i d’un amor ardent cap a la gent.

De fet, podria ser un dels projectes de TALLERS PER A LA FESTA . De fet, m’agradaria que algú dels municipis que participen a Tallers veiés aquesta pel·lícula i en prengués nota pels seus futurs projectes participatius.

AIXÒ ÉS IMAGINACIÓ I CREATIVITAT !!!!!!!

Festejadors de Canyelles

2008-04-28T17:57:00.003+02:00

El dissabte 26 d'abril es va celebrar el D.I.D., Dia Internacional de la Dansa, i aquests son els responsables del resultat dels Tallers per a la Festa a Canyelles.

Circenses, acròbates, diables incendiaris i ballarins es van posar d'acord per ajudar a fer un passet més per la dansa amb els canyellencs/ques.

Thelma and Louise

2008-04-27T18:26:00.003+02:00

Sveieu aquestes dues cares passejant per el vostre poble..... Amagueu-vos. Segur que heu presentat algun projecte de tallers per a la festa.

Aviseu als mossos . . . del poble.

Nova Creadora festiva al nostre Bloc.

2008-04-24T10:00:00.004+02:00

Tenim una nova creadora festiva a l'apartat de Webs de creadors festius. No us deiexeu de visitar la seva pàgina web i admirar la seva feina i trajectoria artística.

Des del 1987 Dolors Sans es dedica professionalment al disseny i construcció de dracs, gegants, capgrossos i bestiari popular. També dissenya i construeix escultures, elements teatrals, màscaras...

El passat dia 8 d'abril a 2/4 de 8 del vespre es va presentar al Palau de la Virreina el llibre BÈSTIES DE FESTA. És un catàleg amb fotografies de més de 700 peces de bestiari catal. No us perdeu de fer-hi un cop d'ull.

Visiteu: www.dolorssans.com

Mostra "Escultors de la Festa" a Barcelona

2008-02-29T15:59:00.013+01:00

Teniu Temps fins el 31 de març per visitar la mostra "Escultors de la Festa" fruit dels treball creatiu de diversos artistes en imatgeria popular: Ramon Aumedes (Taller Sarancanda), Dolors Sans i David Ventura (Ventura&Hosta Cartrons).

Què hi trobareu? gegants balladors, dracs a punt de treure foc pels queixals, capgrossos venturosos, cavallets, àguiles, mulasses... elements mitològics que es llueixen a tota Catalunya.

Tanmateix, penseu que la recuperació d'un patrimoni, com el de la cultura popular, necessita diversos actors que la portin a terme:
- la ciutadania, mitjançat associacions i la pròpia participació
- les institucions, mitjançant el seu suport...
- els artistes, molt importants en la dotació d'aquesta imatgeria!

Penseu que l'intent d'extermini d'un dictador, a qui no penso ni anomenar, de la cultura catalana
va cultivar la resistència però no una evolució dels elements artísitics.

No obstant, en la dècada dels proppassats anys 80 (segle XX) va sorgir una nova fornada d'escultors dotats d'una formació prèvia en la pintura i l'escultura. Tot fent servir la tradició com a font d'inspiració, noves textures i materials i dissenys més contemporànis...

El lloc? la sala d'exposicions del Centre d'Artesania Catalunya al carrer Banys Nous, 11 (al costat de la plaça del Rei) a Barcelona.
Els horaris: dilluns a divendres de 10 a 19h, dissabtes de 10 a 14h i de 15 a 19h i diumenges (també festius) de 10 a 14 h.

Us recomano que hi aneu.

El Firaire Rodamóns

Tallers per a la Festa en versió Còmic

2008-02-27T15:14:00.008+01:00

Us presentem uns creadors festius especialitzats en la realització artística basada en trobar significats i significants a les imatges (caricatures, murals en 3D, quadres en viu, conta contes il·lustrats en viu...) i tenen més de 25 anys d’experiència: XouArt!

Precisament aquesta comesa sobre la imatge ens ha impel·lit a proposar-li’s un petit repte: la realització de tres imatges, una per cada demarcació festiva, del programa Tallers per a la Festa representant de forma lúdica però informativa els diversos tallers que hem encetat amb tots vosaltres...

Per situar-vos us expliquem que podeu trobar a cadascun dels retaules, com a exemples d’algunes de les festes celebrades i altres per celebrar.

Tarragona:
- Fira sobre la Prehistòria a Espluga de Francolí
- Ball parlat de Sant Roc a Vilabella
- Festa del Foc a Solivella

Lleida:
- El Drac de Sant Jordi a Puigverd
- La Fira de la Poma i el Judici al gran Mestre dels Templers aBarbens
- Cercavila Nocturna amb jocs malabars a Tàrrega

Barcelona:
- Ball de Diables al Pla del Penedès

Cultura i museus nacionals...

2008-02-19T12:27:00.005+01:00

Parlar de cultura a vegades posa malalt a més d’algun, depèn de quin cantó s’estigui...

Per exemple, els dels creadors... encara ara estan esperant el “fabulós”i “imprescindible” Consell de les Arts, que de moment sembla que per no tenir, no té ni el pressupost necessari per fer-lo néixer!

O els dels museòlegs (formació purament autodidacta i pràctica). Encara s’ha de veure quin és el govern (sigui del color que sigui) que vulgui impulsar una formació universitària “pública” en museologia i museografia... Sols la UB ofereix la llicenciatura en Belles Arts, però, ni ella, pot oferir res de museologia en format de postgrau (bé, ofereix 32 hores dins la llicenciatura!).

Sembla estrany que no fem com la resta de la UE i d’occident (un bon exemple és la universitat de Leicester al Regne Unit). No és qüestió que depenguem de persones que vulguin formar-se a l’estranger, com per exemple en Manuel Borja- Villel (MNCARS) o en Vicent Todolí (Tate Modern) i, a més, en museus i art, no pas un MBA!

Però si seguim amb el tema dels museus, certament em sembla un xic simplista la nova distribució de museus nacionals de la Generalitat de Catalunya. Per exemple estic més o menys d’acord amb els Museus Nacionals sobre Art (s'hauria de repensar); Ciències Naturals (per crear); Ciència i Tecnologia (l'únic nacional que ha realitzat una excel·lent tasca)...

Però, si parlem posem-nos amb el nou Museu Nacional de la Societat, hem de saber que s’articularà en tres xarxes, que segons ells representaran les principals ciències socials, a saber:
- Xarxa de monuments i museus d’història.
- Xarxa de museus d’arqueologia i jaciments.
- Xarxa de museus d’etnologia i paratges d’interès etnològic.

Certament impacta que el Museu marítim, els futurs Museus de disseny i de urbanisme o el Museu de la Xocolata estiguin dins del d’etnologia o, potser ja, en el d’arqueologia.... Sembla estrany que una societat en constant evolució cultural hagi de veure com el seu patrimoni cultural (no artístic ni tècnic) hagi de raure en uns contenidors tant estrets...

No sé si, com prometen, la comissió d’experts liderada per un comissionat elaborarà el projecte definitiu amb més cara, ulls, mans, braços... Perquè ara per ara, res de res... No seria millor concebre un museu interdisciplinari on la cultura humana sigui entesa de forma un xic més àmplia...

En certa manera, a qui no li recorda aquesta distribució als potser no tant vells Estudis Generals Bàsics (EGB). Sort que per ara no tenim museus inclassificables per la seva polivalència o projecte (per exemple cultura i natura o comunitaris). Doncs l’hauríem de trossejar de mala manera per fer-lo encabir en la nova distribució nacional... O potser no? sic, sic, ja veurem!

Salutacions,

El Caganer il·lustrat

Per aquest Febrer Dijous Gras i, per desprès, bacallà...

2008-02-11T11:41:00.000+01:00

El febrer tot essent, normalment, un dels mesos més freds de l’any, té per costum que molta gent (bé, ara no tanta) es deixi guiar per una data molt assenyalada: la candelera (2 de febrer) i tal com diu la dita: “si la candelera riu, l’hivern és ben viu; si plora, l’hivern és fora”. A més, tingueu compte, que fins no fa gaire anys, la candelera també era la data oficial per retirar el pessebre... I també, en el calendari natural, és el dia que marca el mig entre el principi de l’hivern i de la primavera!

Precisament, l’església en la seva “innegable” tasca integradora de costums poc cristians, la candelera “també” correspon a la presentació de Jesucrist al temple. Un costum jueu que manava a les dones que havien infantat que als 40 dies després de parir a presentar sons fills i a sotmetre’s a un ritu de purificació de caire obligatòria...

Encara que amb el canvi climàtic i els EUA a la grenya en no voler saber-ne res de res (i Xina i Índia...), no sabem si en pocs anys la candelera portarà gaire més averanys! En tot cas, sempre pot restar com un bon record...

Per una altre part, no obstant, resulta captivador que en una època tant tecnològica com la nostra, tant els carnestoltes com la quaresma estiguin regides pel mateix cicle lunar igual que el calendari musulmà (per exemple el Ramadà es celebra el novè mes del seu calendari). Encara que també a l’hora de comptar dies, mesos i anys, els hebreus també tinguin en compte la lluna, no és la seva única font, també hi és el sol i el viatge de la terra al seu voltant.

Tanmateix, en aquest any de trànsit, el febrer llueix un tarannà molt mestís des del bell antuvi de mes. Doncs, la disbauxa, el cofoi de les poca-soltades, el plaer de disfressar-se i, en alguns llocs, el gaudi de la sàtira política ja ha donat pas, a aquestes alçades de mes al període més trist de tot l’any en les creences religioses cristianes: en total una 49 dies.... on el dejú, i el mejar ascètic fan el seu agost (sobtetot el bacallà de quaresma). Una manera de recordar als pagans impúdics que la festa ja s’ha acabat!

Però, no voldria concloure aquest escrit sense assenyalar una data que normalment passa desapercebuda actualment; el 5 de febrer, o sigui les festes de santa Àgueda! Una festa on les dones passen a assumir el paper social d’un home i els homes els d’una dona...

No us fa reflexionar sobre fins a quin punt encara la dona té un rol social massa estricte? El de mare, el de muller, el d’àvia, el de sogre, i encara no tant (o simplement gens ni mica) el d’una persona humana de sexe femení amb la possibilitat d’assumir el de treballadora, el de professional, de tècnica, de política o el de companya sentimental i, també, el de una dona que ha portat al món un infant i que juntament amb el seu company (o sola) l’educarà i se l’estimarà...

Això si que seria un veritable motiu de festa: la igualtat total en els rols socials d’homes i de dones!

Salutacions,

El Firaire Rodamóns

Na Xisqueta i na Bruna dels Pirineus...

2008-01-29T15:26:00.001+01:00

En una època de gran concentració en poques mans (normalment no gaire interessades en el bé públic) de granges i races d’alta eficàcia en ramaderia d’explotació intensiva i contaminant (sigui porcina, bovina, ovina...). Sempre és un símptoma d’esperança que ramaders, institucions públiques i centres de recerca en veterinària intentin conservar una veritable Biodiversitat encaminada a recuperar la ramaderia tradicional de caire extensiu, sobretot vinculada a un territori que no sempre té accés directe als grans centres econòmics...

Però, no us penseu que aquestes fites no tenen un rerefons molt més profund, també a nivell global... Penseu en un moment en una taula ben parada i temps per gaudir-ne, bona vianda, seleccionada i ben cuinada. On els flaires ocupen profitosament espai, pensament i boca (sembla broma, però massa menjar que es ven en moltes àrees comercials no ha tingut gaire temps per agafar textura i sabors). En altres paraules: Slow Food!

No obstant, no creieu que ni ha prou en entaular-se i menjar. Aquest moviment social (té també seu a Espanya: www.slowfood.es) gaudeix del bon menjar sigui en forma de carn, peix, verdures... (qui no s’apunta?). Però, també vol que els valors indissociables de la menja seleccionada (identitat del territori, història, ramaders, paisatge, orígens, terreny...) es conservin com a patrimoni del millor de la nostra terra, sigui on sigui...

Encara, que en el nostre cas, no cal viatjar gaire lluny per gaudir de la felicitat en el menjar i, de passada, del bellíssim paisatge dels Pirineus... Tanmateix, avui toquem els de Lleida. Podeu, entre altres coses, tornar a veure els de Slow Food, ara a Lleida: http://terreslleida.slowfood.es/

Fins ara, us he explicat per un cantó que diversos actors s’han esforçat per en recuperar o mantenir (o ambdues) diverses races de ramaderia i per un altre cantó, la cada vegada més celebrades reunificacions de qualitats organolèptiques i mediambientals (amb tota la càrrega humana que això aporta).

Però, passem a exemples concrets: en 1995 es va veure amb cert esverament que la Ovella Xisqueta, pròpia dels dos Pallars i de la Alta Ribagorça, anava pel camí de no tornar a pasturar mai més. Un any més tard, es va crear l’agrupació dels seus criadors... Ara, segons càlculs de la Generalitat d’un total de 45.000, deuen haver-hi de pura raça entre 15.000 i 20.000.

Sense descomptar la Vaca Bruna dels Pirineus, també amb forta presència als dos Pallars i a l’alta Ribagorça...

Què aconseguim amb aquestes dues races? Primer, tenir animals molt ben adaptats a les condicions del terreny, adequats a l’explotació extensiva amb molt bon rendiment reproductiu. Segon, siguin els productes làctics com els carnis, són d’alta qualitat (recordem que la vaca bruna proporciona tant una denominació d’origen com a Vedella dels Pirineus Catalans com de Bruna Ecològica) i amb el valor afegit del seu origen. I per últim, es dignifica el treball de les famílies de muntanya tot oferint ingressos econòmics per una activitat tradicional. A més del valor de conservar tant costums com territori...

Gaudiu dels Pirineus...

El Firaire Rodamóns

Aneu amb compte amb el marquès de Sentmenat!

2008-01-25T11:34:00.000+01:00

Poques vegades tenim l’oportunitat de sentir-nos com a humils vassalls (sí tal com ho sentiu) en plena època “moderna” on el concepte de ciudadania heretat del segle de la llum i de la "racionalitat" (el XVIII) semblava no tenir aturador... Doncs no!

Si us agrada sentir-vos plenament “serfs de gleva” o us sentiu gasius i/o compassius (poden ser ambdues) amb els nobles que "malviuen" a les quasi "nostres" estimades terres catalanes, podeu comprar quelcom que tingui a veure amb propietats horitzontals o verticals a Sentmenat, Rellinars, Vacarisses o parts de Barcelona i Sabadell.

Però no passeu ànsia per sentir-vos inferiors, la vostra “aventura” començarà el mateix moment de vendre eixa propietat... imagineu-vos estar al despatx del notari de zona a punt de signar la venda, tot sembla tranquil... però s’anuncia una visita i sense demanar-te permís, la noblesa entra... (en tot cas si no venen, sempre els pots avisar, de segur que estaran encantats de venir)

Seguim... els nobles primer de tot et miraran amb cara de menyspreu i sense dirigir-te les seves paraules (sols faltaria, per això tenen el seu vassall-advocat) sabràs que de forma molt humil i amb el cap cot hauràs d’apoquinar el 4% del total del preu. Potser, sols potser, la noblesa et recordarà que vivies a les seves terres i fins ara no t’havien dit res... Sempre és un "honor" viure de prestat a les terres del marquès de Sentmenat! (sic!)

Je, je! Però si us considereu republicans o, simplement, no creieu amb drets de caire feudal, ja podeu igualment afluixar la mosca, que aquest “delme” o impost feudal és de caire obligatori, i no serveix de res que no us agradi!

Ja us pot ben dir na Gemma Fruitós que va haver de “donar” 6.000 € a la noblesa per un pis venut a Sentmenat. El pitjor? Que ni la Generalitat ni l’estat espanyol no han sabut o no volen suprimir aquest “impost” (per així dir-ho). En tot cas, m’agradaria saber si d’aquest “delme” la noblesa paga res a l’estat...

Perquè desprès diguin que tots som iguals o, no era George Orwell que en la seva obra “Rebel•lió a la granja” escrivia com en plena febre igualitària, s’esmenava aquesta situació afegint-hi que “alguns” eren més iguals que els altres. Hi ha per...

En fi!

El Caganer Il·lustrat

Visiteu els Lloc Webs dels Creatius Festius!

2008-01-16T12:12:00.000+01:00

Voleu conèixer als artistes que habitualment col·laboren amb Tallers per a la Festa?
O la seva trajectòria artística?

Els podreu trobar als directoris professionals dels diversos Webs de Tallers per a la Festa... Però, a partir d'ara també els podreu trobar en aquest blog.

Avui encetem un llistat de Creatius Festius, encara són pocs, volem potenciar la seva difusió i promoció, volem que visiteu el seu lloc web, realitzeu propostes, que opineu...

Però, també volem que s'afegeixen més professionals en aquest llistat!

Si en voleu formar-ne part o coneixeu a algun artista que potser en vulgui...

Envieu-nos un missatge a: info@tallersperalafesta.org

Usos i mals costums sobre la Cultura Popular...

2008-01-04T15:46:00.000+01:00

Benvolgudes i benvolguts,

Espero que aquests primers dies de l'any de trànsit no us hagin afartat excessivament... Encara que ja sabeu que descarregar cervell i panxa sempre és de profit!

Tanmateix, per descarregar un xic la meva "consciència", sí així puc denominar-la, us faré quatre cèntims de d'una trobada organitzada, el proppassat desembre, per la Generalitat de Catalunya sobre Cultura Popular... Pel cantó de les ponències, a primera hora de la tarda, uns quants acadèmics versats en la noble disciplina de l'antropologia i per la platea, aplegats tots aquells que tenien a veure poc o molt amb la cultura popular i tradicional.

Paga la pena que us en recordeu bé d'aquesta diferenciació!

Em vaig quedar astorat del "gran" nivell de recerca sobre la cultura en aquest país! Us puc ben jurar que tres dels quatre experts van dilapidar el temps dels oients, parlant de la sardana quasi com una manifestació paranormal i vinclada a èpoques on fer de pagès era la única feina que hom podia trobar.

I això que estaven parlant de la cultura popular! Em posa, certament, nerviós que ni el teatre de afeccionats, ni la música, ni l'art al carrer, sense descomptar festivals tant "poc importants" com el Sonar siguin comptats en aquesta entelèquia de caire "pre-noucentista".

Si d'aquests acadèmics depèn el futur de la cultura popular catalana, sols ens quedarà anar al Liceu a "gaudir" d'una òpera italiana i tots ben cofois... Sort que la ciutadania cerca les seves pròpies maneres de demostrar els seus interessos!

Un altre dia parlarem de l'alta cultura i de conselleries del ram...

Us saluda un servidor de vostès i fins la propera... Ben aviat!

El Caganer Il·lustrat

Presentació social del Caganer Il·lustrat

2007-12-21T13:25:00.000+01:00

Benvolgudes i benvolguts,

Sóc el Caganer II·lustrat.. el perquè d'aquest nom? Doncs a una nova concepció intel·lectual de la Escatologia, per un cantó referida a la ciència dels detritus i per a l'altra a la concepció religiosa sobre què hi ha desprès de la mort...

Bé, us ho explico en altres paraules, em dedicaré a pensar en veu alta de com certes decisions, pensaments o decrets oficials o no oficials (inclós les oficiososes) a vegades afecten a la ja dura supervivència de la cultura (sinò és que en decreten la seva mort... ) poden ser analitzades d'una forma sarcàstica sense resultar ofensiva per ningú (bé, tampoc ho garantim)

No obstant, una altra intenció és alleugerir la meva consciència de decisions que considero pesades, desagradables i, masses vegades, irracionals... Sense descomptar la intenció d'anar més enllà del fet i contextualitzar-lo de forma adequada...

Ens retrobarem passat festes...

Bon Nadal

El Caganer Il·ustrat

Pessebres ben vius...

2007-12-17T12:12:00.000+01:00

Com molts de vosaltres ja sabreu. a Catalunya tenim una llarga tradició sobre pessebre vivents que té en dues localitats prou allunyades el deganat en joc... A saber: Corbera de Llobregat, realitza representacions des de 1962 i el de... Castell d'Aro, és ben viu des de 1959! Tanmateix, val la pena que visiteu els seus enllaços...

No obstant, una diferència que considerem substancial amb els pastorets és la falta de dramaturg. És a dir, la falta d'un guió teatralitzat. Encara que faci falta un cert treball de documentació previ (en funció de l'època que es vulgui representar), els personatges tenen total llibertat de control dels seus personatges, sense menystenir ni edat, sexe, aptituds o color de la pell... Un fet que s'incardina, de forma extraordinària, en el desig de participar de tot un poble. Fet prou important, doncs estar-se a la fresca (a vegades a sota zero) és prou sacrifici...

Per poder escollir quin us fa més la peça, aquí teniu un llistat prou exhaustiu (no garantim del tot, doncs procedeix de la Conselleria de Cultura) dels Pessebres Vivents que es fan i desfan a Catalunya...

Certament és un costum prou arrelat en els països catòlics, segons la tradició el primer en fer un pessebre vivent va ser en Sant Francesc d'Assis, justament al nadal de 1223, doncs a part de les figures de la sagrada família va afegir un bou i un ase ben vius, encara que com sempre hi han versions ben contraposades sobre el primer pessebre.

Però, i a Espanya? Em sembla que no he pogut trobat (com a mínim per la xarxa) cap pessebre amb persones i animals vius amb tradició. Perquè el afegitó de "amb tradició"? Doncs per que a la població d'Archena (Múrcia), segons explica aquest lloc web sobre Nadals desconeguts a Espanya, el Mercat Medieval té 500 d'existència. En canvi, el pessebre vivent fa poc temps (no ho especifica), això sí. Més de 100 persones el representen! A part d'aquest, res de res....

No és així en Itàlia, on la tradició artística (sobretot a Nàpols) té una connexió directe amb la població, que demostra any rera any una gran passió. Segons aquest lloc web, Nadal i Tradicions a Nàpols, un dels pessebre vivents més bells es fa a Vico Equense (al sector de San Salvatore). Suposem que a prop de Nàpols..

Tanmateix, a nivell de curiositats, paga la pena saber-ne de Cràcovia (Polònia) on a mitjans del segle XIX, es desenvolupen grups de músics i titellaires que combinen les Nadales i un pessebre prou gran per que diverses titelles poguin cantar, actuar i de passada criticar... Aquest costum va arribar a tenir tal ressò que no hi havia casa gran que no els acollís. No obstant, la segona guerra mundial va fer desaparèixer de soca-rel aquestes corrues de Nadales, Pastorets i Pessebre vivent que tanta goig havien proporcionat.

Encara, que no ens podríem oblidar de centreamèrica i de sudamèrica, on el catolicisme es fusiona amb elements propis indígenes o importats pels descendents dels antics esclaus africans. Talment una tradició amb tal poder visual i sonor digne de no perdre-se'l, si en teniu ocasió. En alguns llocs aquests pessebres vivents els anomenen Pastorelas (manera més curta de dir-ho, val a dir).

Bon Nadal a Totes i Tots!

El Firaire Rodamóns

Per Nadal... cremem una soca!

2007-12-05T11:53:00.000+01:00

Sabíeu que el Nadal, com ja s’ho podeu suposar, té orígens agrícoles o millor dit boscaries... No és per res que moltes persones els encanti posar a casa seva escorça d’alzina sureda, molsa verda i humida (element prohibit als visitants dels boscos catalans), aigua simulant ser un riu i alguns elements vegetals al pessebre... O afegir un avet al menjador, adornat al gust del consumidor.

O, simplement, la tradició del Tió... un pobre tronc amb cara maquillada i barretina, que no para de rebre trompades fins que “expulsa”, del seu estomacat cos, els joguets, torrons i llepolies que nens i gran es cruspiran...

Sense descomptar l’Era Soca de Nadau que es celebra el 24 de desembre a la nit a Les (Val d’Aran) on la crema d’una soca d’arbre (realment gegantina, pot arribar a fer més de dues tones) aplega al seu voltant tot el poble. A més de xocolata calenta, llepolies pels nens, coca, mistela i rom (sols pels grans, s’entén!)

Perquè picar un pobre tronc? Perquè cremar una soca? Potser per escalfar-se... Sí, però hi ha quelcom més...

Segons la tradició cèltica mediterrània (un xic diferent a la del centre d’Europa) el 25 de desembre, més o menys coincidint amb el solstici d’hivern (segons quin calendari), se celebrava la resurrecció d’un Déu o Semidéu (no resta del tot clar) anomenat Belenus. El qual era molt venerat per la seva relació amb la llum del sol i les bones collites en l’agricultura... Com? Cremant un tronc i fent una festa. A més de donar regals tant a grans com a petits...

Per cert, el 1 de maig feien la festa grossa de celebració d’aquest Déu, suposem que el fet de celebrar la seva resurrecció era una manera de garantir que en Belenus no es tornaria a dormir sense haver fet abans bé la seva feina!

Tanmateix, va ser l’emperador romà Constantí (en el segle IV de la nostra era) que tot tenint bon ull per erigir el cristianisme com a religió de caire més popular, va canviar la resurrecció per un naixement en una establia... pel 25 de desembre (fum, fum, fum!)

No obstant, no podem deixar de esmentar que les tradicions cèltiques més centreeuropees també tenen el seu lloc en la nostra casa... Ja us he esmentat en els primers paràgrafs la tradició d’importar el bosc a la llar. Sobretot, com una manera d’aprofitar el poder, segons els druides, que emana de les fulles perennes...o, de tots els elements d’un bosc atlàntic o de muntanya!

Encara que introduir l’arbre (normalment un avet o un altre de fulla perenne) a casa,no es va realitzar fins el segle XVI a Alemanya...Encara que la tradició, de caire més lúdic adult, és la d’afegir en un lloc estratègic de la casa unes branques de vesc a fi que quan passi home o dona per sota... fer-li un petó.

Una tradició que essent molt anglosaxona, té molt a veure amb una deessa escandinava que havent-se-li mort el seu fill, va aconseguir ressuscitar-lo gràcies a les seves llàgrimes que es van convertir en baies de vesc... per celebrar-ho, sota d’un arbre de vesc donava petons als afortunats mortals que hi passaven.

Bones festes us desitja qui us escriu...

El Firaire rodamóns

Qui coneix llegendes, fets o històries de....

2007-11-22T09:46:00.000+01:00

Benvolguts i benvolgudes,

Molts de vosaltres ja coneixereu que la fita principal del Tallers per a la Festa és la de recuperar patrimoni cultural, com per exemple costums, gastronomia, llegendes, personatges...

Doncs, aprofito l'avinentesa, per realitzar una crida a tot home o dona que pugui aportar qualsevol informació (semblant a l'esmentada abans) referent a Sant Llorenç Savall (Vallés Occidental)

Perquè? Com més material tinguem a la reunió del proper 29 de novembre a Sant Llorenç (més informació) més idees per futur taller.

Penseu que aquesta vila és dins el Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac!

Ja ho sabeu, sereu benaurats pels esperits del Parc Natural tot qui pugui aportar-nos quelcom al correu electrònic info@tallersperalafesta.org

Salutacions de qui us escriu,

El Firaire Rodamons

Els Vídeos dels Tallers per a la Festa

2007-11-16T17:20:00.001+01:00

Benvolgudes i benvolguts festaires,

Voldrieu veure les gravacions que hem anat realitzant dels diversos Tallers per a la Festa?

Cap problema! Els teniu penjats tots a YouTube (per ara...)

L'adreça? CLIQUEU-ME!

25è aniversari dels Gegantons del Mercat de S. Antoni

2007-11-16T16:21:00.000+01:00

Demà dissabte teniu la oportunitat de gaudir en directe dels vint-i-cinc anys d'uns Gegants ja clàssics en les festes populars de Barcelona i en altres ciutats i, de passada, dels 125 anys del Mercat de Sant Antoni (Barcelona).

Penseu que aquests Gegantons varen ser construïts per en Domingo Umbert i regalats per l'Ajuntament al Mercat de Sant Antoni en motiu dels seus 100 anys (1982)... Set anys desprès es creava la Colla de Geganters del Barri de Sant Antoni, a qui foren cedits els gegants.

Preneu nota:

- Demà del a les 11:00 passejada d'honor dels Gegantons del Mercat de Sant Antoni. Hi seran tots plegats, personatges ja mítics i entranyables tant per venedors com pels compradors més vells del mercat (i també pels més joves)... En "Sisquet" el mosso, na "Rosa" la peixetera, en "Mingu" el carnisser i, tornarem a veure a en "Amador" el llibreter de vell més tardà a entrar al grup i que estrena restauració i renovació... Us els podreu trobar passejant pel mercat i els encants tot saludant a coneguts i veïns delerosos de retrobar-se amb en "Amador"

- Diumenge 18: Trobada de Gegantons amb Nans i Capgrossos en motiu del doble aniversari..

11:15: Concentració de tots els grups convidats al carrer Manso (entre el carrers Borrell i Urgell): Nans de Vilanova, Gegantons de Colònies Jordi Turull, Nans de Manresa, Gegantons de la Barceloneta, Nans de Premià, Gegantó de Sarrià i els protagonistes de la festa: els Gegantons del Mercat.

11:45: Estrena del renovat i restaurat gegantó "Amador", l'entranyable llibreter de vell.

12:00: Inici del Cercavila al mateix lloc esmentat. Recorregut al voltant del mercat.

13:00: Balls de lluïment de tots els participants al mateix punt de partida del recorregut.

Si voleu posar-vos en contacte amb ells els podeu trobar al carrer de Sant Antoni Abad, 54 (codi postal 08001) o tricar-los al telèfon 93 441 77 89 o al correu electrònic: stantoni.casal@escolapia.cat

De novembre i d'esperits..

2007-11-06T10:37:00.000+01:00

Tot just pensant que hi anys que la festa de Tots Sants correspon a cap de setmana i, llavors, desapareix la gràcia de llurs viatges, de tres o quatre dies, de caire lúdic. També hi ha altres maneres de proveir-se de gaudi sense tenir que disfressar-se de bruixa, diable o de carallot!

Penseu en una llar de foc, en una taula de fusta envellida i tots plegats quasi a les penombres... De sobre, l’avi amb la seva veu ronca explica la història d’un pescador, que tot desesperat o, segons altres, amb un atac de bogeria se’n va cap a la mar als volts de la matinada del dia de Tots Sants. Tanmateix, amb tant mala fortuna que el primer peix que troba té sorpresa! Un esperit acabat de sortir del purgatori amb males puces.

No us he pogut trobar la referència exacte, però us ben puc assegurar que fa temps hom sabia que a Tots Sants, les tristes ànimes (o no tant) del purgatori podien visitar a les seves famílies. Encara que la qüestió tenia trampa!

O sortien a prop de la seva família o sortien a mar. Una possibilitat que feia tremolar escamarlans i orades, doncs els esperits tenien certa tendència a posseir tota mena de animalot marí.

Seguim amb el nostre avi, la història fa el seu efecte... A algú li ha semblat veure desaparèixer el panellet de coco, el preferit de la tieta maria!

Però, seguim amb novembre, la qüestió de relacionar-se amb els morts ve molt donada en totes les creences i religions. Precisament, una de les fites de l’antropologia per considerar un grup de primats com a possibles “humans” és el fet de crear ritus funeraris i tradicions relacionades amb els avantpassats.

Memòria i introversió, la natura ensenya els seus millors colors just abans de morir... I Aquest mes es comencen a celebrar moltes festes d’hivern, molt a prop de l’estiuet de sant Martí (cap al onze d’aquest mes) el cant del cigne del bosc abans que el fred, la gebrada i la neu els envaeixin (sempre i quan el canvi climàtic ho permeti).

El Firaire Rodamóns

Els Cavallers-Monjos Templers a Barbens....

2007-10-23T15:04:00.000+02:00

Imagineu-vos per un moment, precisament la tardor és una època de reflexió i introspecció, que algú molt important (podria ser un rei) al mirar-se els comptes no ho veu massa clar i mira on pot trobar un xic més d’or per poder passar el mes...

Ja s’ho podeu pensar que aquest és un tema clàssic i origen de guerres i de novel·les i pel·lícules. Si a més, afegim el tema dels cavallers templers ja tenim el fil argumental ben definit amb afegitons de llegendes i recerques del San Grial...

Al cap i la fi, és una ordre de cavallers (i també monjos) que va aparèixer amb la primer creuada cristiana de conquesta de Palestina, La seva missió: protegir als fidels. Però, és que a més deixaven diners i cobraven interessos....

Encara que el seu nom “Ordre del Temple”, és el que ha despertat més llegendes. Doncs procedeix del lloc on varen encetar la seva tasca: l’espai del Temple de Salomó a Jerusalem (Israel)

Però, centrem-nos... corria l’any 1307, el rei Felip IV de França té problemes financers (i alguns deutes pendents d’amortitzar amb l’ordre del Temple) i pensa com solucionar-ho i la solució arriba en forma de la Santa Inquisició (sic!).

Quina millor manera de treure-se’ls del davant tot acusant-los de renegar de Crist, de ser homosexuals, de sodomia (encara ara pot ser penat amb la mort o amb presó!)... I de passada la seva dissolució. És el 13 d’octubre de 1307: les seves confessions són aconseguides amb tota mena de tortures prèvies que acaben el març de 1314 la foguera del Gran Mestre Jacques de Molay. Han passat 7 segles...

Sense descomptar que tot commemorant els 700 anys de la desaparició de l’ordre del Temple. El Vaticà traurà a la llum diversos documents no coneguts sobre el judici a l’odre, inclosa una absolució (1308) emesa pel mateix Papa Clement V.

Però, i a Catalunya? El rei de França no va voler ser l’únic dolent de la història i va enviar diverses cartes a diversos reis o governants, com per exemple Jaume II d’Aragó, que en principi no s’ho va creure. Fins que llegint la confessió del Gran Mestre de l’ordre la qüestió exigia fermesa...

Una fermesa (tortures) que no permetien les lleis de la Corona d’Aragó i que el Papa, sota comanda del propi rei, va remetre al arquebisbat de Tarragona... Encara que torturats i tot, un concili eclesiàstic reunit a tal efecte els va trobar innocents! Però, ja era massa tard, el bon rei ja havia obtingut el seu botí: uns quants castells, molt estratègics i totes les terres i ben que els eren atorgats.

Però que us semblaria que tot el que us he explicat es representés teatralment en un indret on van residir els templers? Doncs és aquesta és la fita que han anat perseguint un petit poble anomenat Barbens, de menys de 1.000 habitants, situat a la comarca del Pla de l’Urgell (Lleida).

El proppassat dissabte 20 d’octubre amb l’obra TEMPLERS 1307-2007: 700 ANYS ENRERE A LA CORT DE JAUME II i el diumenge 21 amb la representació del INTERROGATORI DEL COMANDADOR DE BARBENS varen donar bon compliment d’aquest 700è aniversari!!!!

Més informació sobre els Templers?

El Firaire Rodamóns

Què hi ha de nou a l'octubre...

2007-10-17T10:25:00.002+02:00

Benvolgudes i benvolguts festaires...

Avui enceto aquest nou bloc de menges, llepolies, costums i curiositats relacionades amb el territori català i amb les persones que generació rera generació l'han esculpit i celebrat.

Tanmateix, penseu que tot just proppassat el bell mig del mes d'octubre encara esteu a temps de conèixer petites notícies de costums que en un moment o altra de la història han estat el patró festiu de unes quantes generacions.

Per tant, de quina manera es pot viure més intensament la festa? Amb el coneixement de la terra que ens acull (i recull).

Segons Joan Amades (Costumari Català) el mes d’octubre no és un mes gaire curull de costums i diades assenyalades ni grans banquets... Però, a pagès haver acabat la verema sense pluges d’última hora o pedregades inoportunes era prou motiu de joia que aviat es veia corpresa per la necessitat de llaurar les terres a fi de tornar a començar el cicle.

Però el bosc es convertia amb la tardor el centre de recollida de diversos fruits... com les castanyes o les pròpies glans de roure.

Sabíeu, tanmateix, que les glans de terra, a part d'alimentar porcs d'alta volada, també servien per altres fites gastronòmiques menys tardanes per fruir, us ho aconsello. Doncs encara es consumeix a certs llocs cèltics del nostre estimat estat ibèric:

PA DE GLA (traducció del castellà)

Aquest pa pot ser consumit durant els Sàbats (indicació presa dels autors per a cèltics convençuts)

Ingredients:

- 2 tasses de llet
- 2 cullerades d’oli o mantega
- 2 culleradetes de sal
- 2 cullerades de llevat
- 4 2/3 tasses de glans polvoritzades
- 1/3 de tassa de mel
- 1/3 de tassa d’aigua tèbia

Procediment:

Les millors glans per utilitzar: castanyes i glans blanques, quan siguin madures, per polvoritzar les glans remou les closques. Bull les glans durant dues hores mínim, canviant l’aigua cada vegada que es torni de color cafè. Després de bullir, les glans haurien de prendre un color cafè fosc. Col·loca-les al forn a 350° durant una hora. Talla-les finament, després moleu-les. Asseca-les de nou al forn durant ½ hora i passa-les una altra vegada pel molí almenys dues vegades.

Escalfa la llet fins que estigui bullint gairebé. Regira en oli o mantega la mel i l’aigua. Aboqueu en un bol gran fins que estigui tebi. Mentrestant dissol el llevat. Regira gradualment amb la gla polvoritzada, Cobreix el bol amb una tovallola i deixa’l durant dues hores en un lloc càlid. Amassa durant 10 minuts. Enrotlla en forma de pastís i col·loca’l en safates greixades per a pa, cuina-ho durant 45 minuts en un forn prèviament escalfat a 375°

Sí voleu més receptes visiteu aquest Web sobre pans cèltics (en castellà)

El Firaire Rodamóns

Viscaaaaaaaaa!!!

2007-10-15T10:47:00.000+02:00

ei que bé!!! enhorabona pel bloc!! i per moltes festes!!!

El Bloc dels tallers per a la festa

2007-10-14T20:02:00.000+02:00

Hola Festeros

Lluny de webs encotillades, arriba l’espai més fresc i més divertit dels tallers per a la festa. Aquí publicarem l’altra cara de la festa, aquella més entranyable, la que vivim els protagonistes, la més descarada.

Aquí podeu veure a la Blocaira principal ballant com una boja a Isona., en un dels assajos del ball d’Isona que vam recuperar aquest estiu dins la Dinogresca. No em confongueu amb L’alcalde que també ballava.

Ara que ja ens coneixem, em podeu enviar les vostres fotos i notícies. Ben segur que les publicarem.